Finestra d'auxili

1
Es llegeix en minuts

Moltes vegades em pregunto què i com pensen autènticament, per dins, les persones molt riques. Existeix un reality a la televisió que s'interna en les seves vides i també algun compte a Instagram en què nois rics, crec que russos, presumeixen d'extravagàncies. Però són pura aparença. Jo vull saber què pensen quan una sala de teatre independent, per exemple, anuncia que ha de tancar per falta de viabilitat.

Notícies relacionades

Als petits teatres no els quadren els comptes. Encara que s'omplin, els costos superen els ingressos i únicament les vendes del bar els permeten fer caixa (els animo per tant a consumir bojament si van a una sala alternativa). Llavors m'imagino sent rica, però de milions, i trucant a aquesta sala, que pot ser sense anar més lluny La Guindalera o la sala Kubik a Madrid, i posant una solució sobre la taula. Això sí que seria viure en el luxe, nedar en l'abundància i poder presumir. Però no sol ser el cas, almenys al nostre país. Els rics diuen que falta una llei de mecenatge, que si els desgravés farien inversions en cultura, però que com que no els aporta res, doncs no intervenen.

Jo crec que la llei de mecenatge, com a panacea neoliberal per a la cultura, no ajudaria gens tot allò que sigui contestatari i tingui per objecte qüestionar l'estat de les coses. ¿Quina empresa, quin magnat ho recolzaria? Perquè una llei de mecenatge sigui útil a una societat, els individus han de tenir molt arrelat el sentit del que és públic, del que és col·lectiu, del bé comú i de la cultura. A Espanya aquest sentit falta. Els potentats compren obra d'artistes consagrats per a les seves pròpies parets (acostumen a tenir diverses cases), perquè per a ells comprar pintura és com jugar a borsa, inverteixes i obtens prestigi i un retorn molt rendible. Un quadro és un bé amb un valor de mercat. Un muntatge de Harold Pinter o de Juan Mayorga o d'Angélica Liddel no. El teatre és efímer. ¿Qui és tan tonto de posar pasta en una cosa que s'evapora? Nosaltres, els que l'estimem i el necessitem com l'aire.

Temes:

Mecenatge