dues mirades

1
Es llegeix en minuts

Inquietant. Com a mínim resulta inquietant que un sindicat dels Mossos acusi el Cesicat, Centre de Seguretat de la Informació de la Generalitat, d'entrar de forma massiva i continuada a la seva web hackejada. La intrusió va deixar al descobert dades personals de centenars de policies. Potser la notícia no resultaria tan torbadora si el Cesicat lluís un impecable full de serveis. El problema és que les sospites de nou recauen sobre un organisme que s'ha vist implicat en diversos episodis tèrbols des de la seva creació.

Fa tres anys, Anonymous va filtrar suposats documents del Cesicat que reflectien el seguiment i el control de polítics, periodistes i activistes a les xarxes socials. Felip Puig, llavors al capdavant de la Conselleria d'Interior, ho va negar tot. «Informacions sense cap crèdit», va declarar al principi. Més tard, va acabar reconeixent el seguiment, encara que va assegurar que tota la informació s'havia obtingut per vies públiques. Encara que fos així, la vigilància ideològica de les persones no encoratja, precisament, un ambient de llibertat. També hi va haver la denúncia d'un treballador del Cesicat per la sospita que el seu correu electrònic havia sigut espiat. El cas segueix obert a l'Audiència de Barcelona. Potser tot es pot explicar. Potser no hi ha una voluntat de vigilància que juga amb els límits democràtics. Però queda la sospita… i el dubte. Si s'atreveixen amb els mossos, ¿què no faran amb els altres ciutadans?