La roda

Podem i el vot de la por

1
Es llegeix en minuts

Els dirigents d'Units Podem (UP) han trigat cinc dies a oferir una explicació oficial al fracàs del sorpasso que tots els savis d'aquest món donaven per descomptat: la culpa és del vot de la por. Aquesta explicació pretén acabar amb altres que es van deixar anar sota el subterfugi de les fonts anònimes i que atribuïen el fracàs a dues estratègies contraposades. Els errejonistes en culpaven el pacte amb Izquierda Unida (IU) i els pablistes la campanya equivocada dirigida per… Íñigo Errejón.

Aquestes i altres causes es van oblidar divendres en la reunió en la qual es van avaluar els resultats. D'aquí va sortir el diagnòstic que el descens d'un milió de vots es devia a la «campanya de la por que ha mobilitzat i concentrat el vot conservador». Segons Pablo Iglesias, l'aliança amb IU va potenciar tant les possibilitats de victòria que fins i tot els simpatitzants amb la idea del canvi van acabar per sentir por i van decidir abstenir-se. Aquesta explicació és la més complaent amb UP, ja que evita l'autocrítica, però també probablement la més errònia.

Notícies relacionades

És contradictòria perquè barreja vot conservador i abstenció. És inversemblant que els mateixos simpatitzants s'espantin de la victòria i és inconcebible que quan un té por decideixi abstenir-se. Normalment, quan a algú el domina el temor decideix votar un altre partit més conservador, però no abstenir-se. La teoria de la por cau pel seu propi pes així mateix si tenim en compte que en les províncies on més vots va obtenir IU en solitari el 20-D és on més ha caigut UP. ¿No abona aquesta dada la tesi d'Errejón que en aquest cas dos més dos han sumat tres i no quatre o cinc perquè molts votants d'IU no han volgut recolzar el pacte amb Podem?

Si la teoria del vot de la por tranquil·litza els dirigents d'UP, per ells faran. Però això només indica que, a l'hora d'analitzar els resultats desfavorables, la nova política es diferencia molt poc de la vella.