Editorials

El mirall d'Escòcia a la UE

2
Es llegeix en minuts

Una de les conseqüències del brexit pot ser la celebració d'un segon referèndum sobre la independència d'Escòcia si el Regne Unit i la Unió Europea (UE) no donen satisfacció al desig escocès de continuar a la UE, que es va expressar clarament en la consulta del 23 de juny, en què el 62% dels escocesos van votar a favor de la permanència. La ministra principal d'Escòcia, Nicola Sturgeon, nacionalista, s'ha mostrat a favor d'un nou referèndum i, per reafirmar les seves aspiracions europeistes, va viatjar dimecres a Brussel·les, on va ser rebuda pel president del Parlament Europeu, Martin Schulz, i pel de la Comissió, Jean-Claude Juncker. Aquests moviments han provocat reaccions immediates en els governs espanyol i català. Totes dues precipitades. Ni «la UE està canviant ràpidament el seu discurs sobre Escòcia», com va dir el president Carles Puigdemont, ni Mariano Rajoy pot reaccionar amb tant nerviosisme per afirmar que «si el Regne Unit se'n va de la UE, Escòcia també se'n va», i insinuar a més que Espanya vetaria la permanència escocesa. Les reaccions són extemporànies, entre altres raons perquè els casos d'Escòcia i Catalunya no són comparables. Una cosa és que una part d'un Estat que se'n va vulgui seguir a la UE, i una altra molt diferent que una part vulgui separar-se, sense acord, i continuar a la Unió.

Notícies relacionades

Amb gran prudència, Sturgeon va manifestar que havia anat a Brussel·les a reclamar si és possible trobar una solució per a Escòcia en els dos anys de negociacions amb el Regne Unit, que en cap cas qüestiona. Els seus interlocutors es van limitar a escoltar-la, cosa que fins ara no ha aconseguit Catalunya. Juncker va aclarir que no és feina seva interferir en el procés després del brexit i el president del Consell, Donald Tusk, ni tan sols va rebre Sturgeon. Aquesta actitud reflecteix les reticències dels estats davant la possible excepció escocesa.

És evident que la sortida del Regne Unit afecta l'arquitectura comunitària, però el Govern faria bé de no fer-se excessives il·lusions i de considerar les opinions de l'ex primer ministre escocès Alex Salmond, que ha recordat que Escòcia i Catalunya no són equiparables, tret d'en una cosa: que els dirigents catalans haurien de prosseguir l'ampliació de la base social del sobiranisme per intentar un dia celebrar un referèndum a l'escocesa, és a dir, legal i pactat.