¿I les dones?

La suma de les confluències de Podem i IU ha perdut més un milió de vots en sis mesos. Com a possibles causes del descens s'apunten la campanya de la por, els vaivens en el discurs polític, l'error de l'aliança amb IU, l'augment de l'abstenció… ¿És possible sumar un abandonament del vot femení a totes aquestes raons? ¿I si van ser les dones? La conjectura és arriscada, però una sèrie d'actituds de Podem, personificades en Pablo Iglesias, s'han mostrat en clara contradicció amb els postulats feministes de la formació morada. La seva estratègia d'assalt al govern ha sigut dissenyada sota una mirada essencialment masclista: el poder és una competició i només s'aconsegueix la victòria amb la derrota del contrincant.

Es va rebutjar el pacte que oferien el PSOE i Ciutadans sense ni tan sols considerar-lo. No es va intentar millorar-lo a favor del bé comú. Es va menysprear el diàleg. Tampoc es va contemplar l'abstenció, com si quatre anys d'exercir l'oposició fossin massa per a tanta testosterona. I, a més a més, hi havia l'obsessió pel sorpasso. ¿Per què Podem insistia a guanyar primer el PSOE i després allargar-li la mà que abans els havia negat? La resposta és evident: únicament hi hauria aliança des d'una posició de força. Allargaven la mà, sí, però solament al feble. Al final, es van contemplar les eleccions com una gran aposta, com un desafiament, com un duel sota el sol… com el viu reflex d'una societat essencialment masclista.