Dues mirades
Empordanet
En una atractiva col·lecció de Guies sentimentals que publica Editorial Pòrtic, fa poc que ha sortit la de l'Empordanet, escrita per un dels narradors més interessants de la seva generació. Potser el que s'enfronta a la llengua amb més intensitat i amb més coneixement de causa, i amb una saníssima tendència a dir el que pensa, no pas el que toca sinó el que (li) cal. Es diu Adrià Pujol i és el fill de Jordi Pujol Cofan, que va ser corrector de Josep Pla.
Amb tots aquests referents, escriure una guia sobre l'Empordanet (segurament la co-marca, com diu Pujol, amb més «proses botides» del món) no solament era arriscat sinó necessari. Arriscat, perquè la llosa de Pla, el monstre, el Terminator, és tan pesada, tan present, tan difícil d'esquivar, que alhora serveix d'impuls i d'entrebanc, de repte i destorb. I necessari, perquè la literatura consisteix a dir amb noves combinacions i noves mirades tot allò que és permanent i proteïforme, constant i canviant.
Bé, Adrià Pujol ha aconseguit escriure aquesta guia. I més que això. Ho ha fet amb qualitat i frescor i amb una llibertat absoluta, formal i conceptual. Coneix «les joies i les misèries familiars» i les explica. Serveix, no cal dir-ho, per al turista accidental que vol resseguir el país però sobretot per al lector amatent que gaudeix de la saviesa i la bondat literàries. Sense sentimentalismes, amb el sentiment de qui camina pels marges i sap on va.
