Les falles, cultura i turisme al Pirineu

El Pirineu occidental català està de festa. Aquest cap de setmana és la primera ocasió en què l'ancestral celebració del descens de falles se celebra amb el marxamo de Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat atorgat el desembre passat per la Unesco. Un reconeixement del qual es beneficien 17 municipis catalans -i 46 més d'altres zones dels dos vessants pirinencs-, que d'aquesta manera poden potenciar un atractiu lúdic i cultural de primer nivell amb el propòsit de generar més activitat turística, indissimulat i legítim objectiu final del salt qualitatiu que facilita l'aval de l'organisme de l'ONU. La plasticitat de la imatge de desenes o centenars de persones descendint al vespre des dels cims pirinencs cap als nuclis de les valls, carregant a l'espatlla troncs encesos, és poderosa. Si el simbolisme de les flames com a element que marca l'inici del solstici d'estiu adquireix més significat en algun lloc, aquest és el Pirineu, serralada amb una etimologia que, segons la versió més estesa, prové del terme grec pyros, és a dir, foc. El Pallars Jussà, el Pallars Sobirà, la Vall d'Aran i l'Alta Ribagorça registraran aquests dies molta afluència de turistes, i alguns establiments s'acostaran al ple. Una situació que ha de tenir continuïtat, encara que evitant una massificació que desvirtuaria el sentit original de la festa. El Pirineu ha de saber enllaçar tradició i futur amb les falles, però no es pot cremar i morir d'èxit amb elles.