1
Es llegeix en minuts

Ja té nom. La Copa Amèrica del Centenari o el Centenari de la Copa Amèrica ha canviat de nom. Des del primer ‘hat-trick’, ¡per fi!, de Leo Messi amb Argentina ja hi ha qui l'anomena (per exemple, la portada de l'esportiu argentí ‘Olé’) ‘La Copa AMessica’.

Estava lesionat, segueix lesionat, li fan mal les costelles, li fan mal els judicis, li fan mal els experts fiscals que va escollir el papa, li fa mal el banc dels acusats, li fa mal haver perdut la Champions, li fa mal que CR7 vagi dient que és el millor futbolista dels últims 20 anys, li fa mal que el babau de Diego Armando Maradona digui que no és ningú, que no pot liderar cap projecte.

Notícies relacionades

Però, especialment, el que més li fa mal a aquest noi que no para de fer història (davant de Panamà va ser el primer suplent que aconsegueix un triple en 57 anys d'història, l'anterior va ser el brasiler Paulo Ángelo Valentim) és no poder aixecar els grans trofeus que desitja la seva gent, el poble argentí. Per això, després de superar el dolor (“segueix fent-me mal, però entraré a poc a poc en el torneig” ¡i tan a poc a poc! ¡de tres en tres!), va declarar que desitja que, per fi, “aquesta sigui la nostra Copa Amèrica”, perdó, ‘AMessica’.

Amb barba ‘a l'estil de Robinson Crusoe’, ‘La Pulga’ va fer el que va voler en l'escassa mitja hora en què va estar sobre la gespa ben entrada la segona part. I això que, als 22 minuts, quan les càmeres el van mostrar a la banqueta, l'estadi va esclatar en aplaudiments i més de deu xiulets cap al Tata Martino per no posar-lo d'inici. Després, quan el van veure escalfar, van saber que l'espectacle passava a ser de cinc estrelles. Cert, el rival era Panamà, sí, el dels papers, però s'havien de fer. Va ser un vist i no vist, amb Neymar de festa en festa i amb Luis Suárez de plor en plor.