La revàlida de Puigdemont

Si algú pensava que la radicalitat era la garantia, a aquestes altures ja li ha caigut la bena dels ulls. La CUP -sense calcular l'efecte de l'enrabiada de vetar els pressupostos- ha provocat l'efecte d'un sabotatge; almenys, un punt i a part. Carles Puigdemont ha agafat aire i s'ha atorgat el temps que no va tenir al gener substituint corrents Artur Mas, de qui els antisistema havien demanat el cap. La qüestió de confiança que Puigdemont planteja al Parlament per a la segona quinzena de setembre funcionarà en l'imaginari col·lectiu com una segona investidura.

Acostumats com estem a si però no, no però sí i demà serà un altre dia, Puigdemont no va voler col·locar-se en el no passa res i anar tirant. I ara el full de ruta segur que haurà de mutar, com diuen els cupaires. Puigdemont insinua que, després de les eleccions del 26-J, buscarà suports en altres grups i llavors ja no hauria de ser impossible trobar-los. Amb un «ja veurem» no nega la possibilitat de situar-se on realment hi ha el gruix de la societat catalana, en la pantalla anterior, que se suposava superada, la del dret a decidir, la del referèndum, mentre al mateix temps segueix endavant la construcció de les anomenades estructures d'Estat.

Veurem si Puigdemont intenta fer marrada cap a la independència, una vegada vist que la drecera no satisfà una majoria suficient per arribar-hi. I en la tornada, haurà de quedar clar si el pes social del seu projecte polític és suficient i convincent. ¿Aconseguirà algun suport dels socialistes, una vegada hagin paït el pes real que tenen en les eleccions generals? I dels podemistes, ¿arrencarà algun vot basant-se en el seu anunciat suport al referèndum? I els cupaires, ¿on se situaran?

Missatge, suports i lideratge

Falten tres mesos que serviran per renovar el plantejament social i sobirà que faci el Govern de Junts pel Sí, però sobretot per decidir si el lideratge de Puigdemont mereix la confiança de la majoria. D'entrada ha aconseguit que el focus estigui a sobre d'ell i que la CUP deixi de marcar l'agenda de la política catalana. És clar que si Puigdemont perd, s'haurà d'anar a noves eleccions, però per ara té marge per renovar el missatge, ampliar els suports i visibilitzar el seu lideratge.

Notícies relacionades

Plorar de pena

Les incògnites del 12M

Tenint en compte les estranyes circumstàncies de la investidura al gener, la qüestió de confiança del setembre per al president de la Generalitat serà com examinar-se de revàlida, aquella prova que els estudiants que ja havien superat el batxillerat havien de passar per poder continuar la seva carrera.

I sí, és veritat que la mutació és signe d'evolució, però s'ha de vetllar perquè els canvis genòmics no resultin perjudicials i, en canvi, contribueixin a avançar en el somni del país.