Literatura i futbol

1
Es llegeix en minuts

Fa unes setmanes vaig ser a Polònia. L’Institut Ramon Llull ens va portar, deu escriptors amb obra catalana, a Varsòvia, a la fira del llibre, que es feia en un estadi de futbol. La primera vegada que vaig anar a una fira va ser a Torí: els editors en italià del meu primer llibre m’hi van portar per presentar Belfondo. Res rellevant: llibres firmats a coneguts dels editors i menys de 10 persones a l’acte.

El primer que em va impressionar de la fira de Varsòvia és que es faci en un camp de futbol. Quan arribes a un altre país comences, sense poder-ho evitar, a preguntar-te com ho faríem a casa. No, dubto molt que una fira es pogués fer en un estadi de futbol. Per començar, la llum de l’estadi de Varsòvia no té res a veure amb la llum del Camp Nou. Però el problema no és la llum, sinó la idea, que sovint es repel·leix, d’unir futbol i literatura.

La segona cosa que em va impressionar de la fira, o potser del públic polonès en general, va ser com es van anar acostant als nou autors catalans –el meu llibre encara no s’ha publicat– perquè els firmessin els exemplars. Em va sorprendre perquè aquí, en una presentació o per Sant Jordi, hi ha menys gent fent cua perquè els firmis. Ho vaig viure amb sorpresa: allà, és clar, érem l’autor estranger, la literatura convidada. I no només va ser genial les firmes, també els actes.

Notícies relacionades

I aquesta és la tercera cosa que em va impressionar: el públic per a les nostres taules rodones. I en particular, els lectors que anaven a veure al mestre: Jaume Cabré. Sí, ho vaig veure amb els meus propis ulls: cues llarguíssimes com les de bloguers el dia del llibre, tot un teatre per a ell sol ple de persones atentes (molts joves) a les seves paraules.

L’última nit vaig celebrar la victòria del Barça a la Copa del Rei allà, en un bar d’esports, amb Marc Pastor i Rafel Nadal. Al tornar a casa, futbol i literatura es van unir sense manies: no omplirem estadis de llibres, no tindrem cap teatre ple de gent per a nosaltres... no valdran tant els nostres títols sense Champions.