El retorn de la VI Flota

Els barrets mexicans van arribar a Barcelona per a consum dels marines de la VI Flota. Xavier Theros, autor de Quan els nord-americans envaïen la Rambla, va veure en aquells desembarcaments pacífics l'assaig general del turisme de masses a la ciutat. El que és segur és que aquell turisme militar de putes, Coca-Cola i rock and roll va venir com l'anell al dit, o millor, com la llet en pols, per ajudar a combatre la penúria regnant a la ciutat a primers dels anys 50 del segle passat.

Demà atracarà a Barcelona el Harmony of the Seas, el creuer més gran i més de tot del món, sense marines, carregat de turistes britànics. Una bona notícia, a priori. Aquesta és època de matisos i desconfiances oficials davant aquests forasters que atrets per l'èxit de la marca Barcelona ens visiten amablement per mantenir viu el nostre PIB, a costa de causar molèsties insofribles a la bona gent del lloc que no estan disposades a pagar ells, en nom de tots, el peatge associat als beneficis. I menys quan arriben en vaixells de luxe contaminants d'aigua i atmosfera, sorolloses baluernes que els desembarquen a milers.

Els marines americans gastaven uns dos milions de pessetes de l'època per dia. Ara, el turisme de creuer deixa a les diferents caixes registradores, incloses les d'Hisenda, a la vora de dos milions d'euros diaris; en total, uns 800 milions a l'any, a arrodonir amb els gairebé 7.000 llocs de treball que s'adjudiquen al sector. Admetent els dubtes plantejats per aquesta mena de càlculs sobre l'impacte econòmic d'una operació concreta, des del Mobile World Congress fins a la fórmula 1, resulta innegable que la indústria del creuer ha assolit una rellevància econòmica indiscutible tant per al port com per a la ciutat.

Les projeccions del sector apunten a la consolidació del Mediterrani com un destí de creuers altament competitiu amb el del Carib. Això significa milions de creueristes esperant que es calmin les aigües de la inestabilitat política als països que formen part de la riba sud i s'apaguin els conflictes armats com el de Síria, orígens de la vergonya europea pel tracte ofert als refugiats i també causa de la por dels turistes americans. El Harmony és un exemple del que suposarà per als ports turístics mediterranis l'arribada dels gegantins vaixells que naveguen per l'Atlàntic. I Barcelona en serà el port de referència.

Notícies relacionades

Testosterona antiprocés

Dia irrellevant

Aquest futur en rosa té les seves espines. A més a més de la incomoditat expressada a crits pels veïns dels barris preferits pels turistes, hi ha l'aspecte de la contaminació. Els grans vaixells contaminen d'allò més. Diuen els experts que els seus perniciosos efectes per a la salut arriben als 400 quilòmetres. L'ideal, apunten, seria l'ús de gas en comptes del gasoil. Però el canvi de directiva no depèn de Barcelona sinó de la UE i seria temerari implantar restriccions unilaterals. L'economia barcelonina tremolaria.

Els marines van ser expulsats de la Rambla el 1987, amb un parell de bombes, una de carregada de pintura rosa i una altra amb explosius, quan a les escoles ja no se'n recordaven de la llet en pols dels amics americans. No caldrà tornar a aquest punt a les escoles perquè ara existeixen les beques de menjador. No obstant, és urgent que el govern de la ciutat resolgui els seus dubtes en relació amb el turisme, valorant-ne avantatges i inconvenients, equilibrant els seus plantejaments ideològics amb la força de la realitat. Ja van rectificar amb el Mobile World Congress i van obtenir el seu primer aplaudiment.