Adolescents, porno i internet

A bans, és a dir, abans de l'explosió d'internet, l'adolescent havia d'enginyar-se-les com podia per realitzar incursions en el fosc i fascinant món de la pornografia. Al cine no el deixaven entrar i tampoc s'atrevia a comprar el Playboy, el Lib, el Clima, el Private o alguna revista per l'estil (el quiosquer no l'hi hauria venut i potser hauria alertat la família). Per descomptat, els pares controlaven la televisió, especialment quan programaven alguna pel·lícula de dos rombes. Com a consol, a l'adolescent li quedaven les fotos de l'Interviú, que fullejava a la barberia fent-se el desganat. Les publicacions més fortes no hi havia més remei que rapinyar-les al germà gran o al pare d'un amic, que les apilava al fons d'un calaix al dormitori matrimonial. A vegades amb la colla fins i tot havien passat, portant a terme tot tipus d'invents, alguna pel·li de súper 8 -els adolescents de després, en VHS- també aconseguida d'estranquis.

Aquests adolescents que s'iniciaven en el porno eren notablement més grandets que els nens i adolescents que ara ho fan a través d'internet (a partir dels 10 anys, segons un interessant reportatge publicat en aquest diari el dia 17). També la primera experiència sexual tant per a ells com per a elles arribava bastant més tard.

El que ha succeït des d'aleshores, és a dir, en només una sola generació, és revolucionari. Han canviat moltes coses: hi ha una altra percepció de la sexualitat. Se li ha restat transcendència, s'han desvinculat les relacions sexuals del pecat i s'accepten amb naturalitat les relacions entre persones del mateix sexe. La societat, no obstant, està més sexualitzada que mai. El sexe s'ha relativitzat i frivolitzat. Serveix per vendre tant un perfum, una línia aèria o un gelat com qualsevol altre producte o servei. Les po­deroses imatges de dones -en gran part- i d'homes atractius i en actitud eròtica copen bona part de l'ecosistema simbòlic, se'ns mostren vulguis o no vulguis, vingui a tomb o no, tinguin relació amb el que se suposa que es comunica o no n'hi guardin cap.

No Ho ha fet tot la tecnologia, però aquesta és fonamental a ­l'hora d'entendre com és la relació dels nens i adolescents amb la se­xualitat. Com la viuen, com la senten, com la pensen i com són les relacions que mantenen entre ells. Avui el nen i l'adolescent no han de fer com els seus pares. Avui es pot afirmar que el porno els troba a ells. Internet ha fet que visquem en una societat saturada de con­tinguts que ens persegueixen. Les pantalles que ens envolten són autèntics rajos inacabables d'imatges, en moviment o no, moltes d'elles pornogràfiques. En el citat reportatge s'apunta que per cada 400 films que estrena Hollywood, les productores de porno n'estrenen 11.000. Ningú, encara que visqués 40 vides, podria veure tot el porno a què qualsevol nen pot accedir immediatament amb un parell de clics a l'ordinador, la tauleta o el mòbil.

En el món de les pantalles, és il·lusori -no ens enganyem- intentar controlar a què tenen accés els nostres fills i filles. Confiar en les eines existents per tallar l'accés a la pornografia ve a ser, si se'm permet el símil, com intentar aturar un tsunami amb una vella comporta de sèquia.

Però, ¿què veuen a través de les pantalles? Doncs pel·lícules, vídeos curts i fotos pensades amb mentalitat comercial, o sigui, que busquen el màxim nombre d'ulls possible. Això significa continguts dissenyats per satisfer els instints primaris dels homes. Res a dir si no fos perquè és amb aquest material que els nens i els adolescents es formen la seva idea de les relacions sexuals. El que consumeixen és ficció, però a ells, per raons òbvies, els costa distingir-la de la realitat. Una ficció que trasllada uns patrons en què la dona té el rol d'objecte destinat a proporcionar plaer al mascle. Un sexe on, a més a més, no hi ha tendresa i l'amor no apareix per cap banda. No és la manera de preparar-se per relacionar-se amb el sexe oposat. Però és la manera.

Notícies relacionades

Naturgy: no tots els fons són iguals

La immoralitat d’EH Bildu

Davant això, ¿què és el que poden fer els pares, sobretot, i la resta dels que envolten els nens i els adolescents, en una era com la que hem descrit i en què ja no funciona el tradicional concepte de pecat ? Sobretot una cosa: parlar amb ells, parlar amb ells i ­parlar amb ells. Educar, educar i educar. Transmetre'ls que el sexe no és un esport divertit sinó una altra cosa. I que el seu cos és important i que no es pot escindir de la ment i del cor. I que el sexe amb algú a qui s'estima és molt millor. I...

I esperar que els anys confirmin que els nostres esforços no han sigut en va.