Anar al contingut

Manifest crucial

Xavier Bru de Sala

Mentre segueix la campanya dels antiespanyols a favor de la llengua única, adornada amb argumentaris pseudocientífics de matriu visceral, el col·lectiu que adopta el nom de Pere Quart –un cínic antic i autèntic, és a dir amb creences i principis– ha fet públic un manifest tan transcendent, tant, que ningú en farà cas, i això sol ja demostra quina mena de país ens disposem a engendrar.

Diu el document en qüestió: «...és de cínics plorar, plànyer-se i omplir-se la boca dient que es defensa la llengua pròpia mentre es redueix a gairebé no res la seva literatura, que és la forma de cultura viva que fa possible la vitalitat d’un idioma...».

En efecte, els signants de SOS. Literatura a l’ensenyament (a Núvol i Change.org) denuncien com, mentre s’omplien la boca amb retòriques o innòcues desobediències, les nostres autoritats s’han servit de la llei Wert per acabar d’arraconar la literatura, començant per la pròpia, a l’ensenyament. L’escola catalana la va menysprear, infravalorar i infantilitzar des del primer dia. D’aquí prové, d’haver estat exclòs del diàleg amb un mateix a través de les seves expressions més altes, l’escassa adhesió a l’idioma de les generacions de la immersió.

Per acabar d’assassinar la cultura des de la barbàrie i d’idiotitzar el català, només faltava banalitzar l’últim reducte, la filosofia, que és la maquineta de fer punta als idiomes. Els que s’hi presten no són sinó traïdors als seus estudis i a la seva vocació juvenil, hem de suposar que sincera però infinitament voluble.

Com diu una pintada anònima a Sabadell i recorda el col·lectiu Pere Quart, «Només la cultura ens farà lliures». Per això els que pretenen manipular la societat catalana des del quilòmetre zero s’esmercen tant a seguir l’exemple de Jordi Pujol, que va dedicar bona part dels seus esforços a arraconar la cultura, sobretot la crítica, amb la intenció de no ser qüestionat, és a dir, descobert.

0 Comentaris