Obama se'n va, els talibans es queden
Contra el que s'havia anunciat, els EUA segueixen a l'Afganistan, però no tenen una estratègia per al futur del país
Obama sen va, els talibans es queden_MEDIA_1 /
Barack Obama deixarà la Casa Blanca al gener sense complir la seva promesa de retirar les tropes nord-americanes de l'Afganistan. Quinze anys després que Washington enderroqués el règim de Kabul en resposta als atacs de l'11-S, els talibans reconquisten la seva terra i els EUA es preparen per a una estada il·limitada dels seus soldats en aquest conflictiu país de l'Àsia central.
Ni democratització, ni alliberament de l'opressor burca, ni reconstrucció, l'Afganistan continua enfonsat en una interminable guerra civil que ara castiga el cor de les ciutats. Els atemptats suïcides es multipliquen i sembren de morts els carrers. La població terroritzada ha emprès un nou èxode i truca a les portes d'Europa. Milions d'afganesos es van refugiar a Kabul i altres capitals provincials per escapar-se de la lluita que aquests anys s'ha desenvolupat principalment a les zones rurals. Ja no se senten segurs. L'Afganistan pateix un insuportable nivell de violència.
El 19 d'abril, dies després que anunciessin l'inici de la seva ofensiva de primavera, els talibans van estavellar un camió carregat d'explosius contra la seu d'una unitat militar d'elit, a prop del Ministeri de Defensa. En la confusió, un nombre indeterminat de rebels van assaltar l'edifici. L'enfrontament va durar diverses hores. Més de 60 persones van perdre la vida i 350 van resultar ferides. La majoria eren civils. L'any passat va ser el més sagnant des del 2001 i tot apunta que aquest encara serà pitjor. Van morir uns 6.500 civils i 7.000 soldats i policies de l'Exèrcit afganès. De les baixes de talibans se'n sap poc.
En aquesta guerra sense quarter, el Pentàgon es va fer el desentès davant les queixes de l'ONU contra l'ús de drons i, per pal·liar la reducció d'efectius en combat, va reforçar els atacs amb avions no tripulats, fins a arribar el 2015 al 56% de les accions de la força aèria. Alguns cops talibans de l'any passat han sembrat el pànic en les files governamentals i reflecteixen la dimensió de l'escalada. Destaquen l'ocupació -encara que breu- de la ciutat de Kunduz al setembre i al desembre, l'atac a l'aeroport de Kandahar (capital del sud i anterior feu talibà), amb més de 50 morts, i l'emboscada a prop de la base de Bagram en què van morir sis soldats dels EUA.
L'OTAN manté 13.000 militars a l'Afganistan, dels quals 9.800 són nord-americans. Obama es va comprometre que el 2016 només en quedarien mil com a força protectora de la seva ambaixada. L'octubre passat va fer marxa enrere i va indicar que hi continuarien uns 5.500 fins al 2017. Els mitjans especialitzats sostenen que al juny el general John Nicholson, cap de l'OTAN a l'Afganistan, presentarà un informe que defensarà la necessitat que el Pentàgon segueixi al país fins a pacificar-lo.
El Govern xinès, molt preocupat per la penetració del radicalisme islàmic al seu país, intenta des del 2015 fer de mitjancer en el conflicte. Pequín manté unes excel·lents relacions amb el Pakistan, país que alberga molts dels comandaments talibans, i està disposat a invertir grans sumes en el desenvolupament de l'Afganistan. Els talibans, no obstant, no semblen interessats en cap mediació mentre aconsegueixin victòries sobre el terreny. Ja controlen, entre altres, bona part de la província de Helmand, principal cultivadora de roselles opiàcies. El narcotràfic és fonamental per omplir les seves arques, de manera que puguin subministrar armes i pagar els seus 50.000 combatents.
A finals al mes d'abril hauria d'haver-se celebrat una ronda de negociacions. Els dirigents talibans establerts a Qatar van enviar els seus delegats a Karachi, però el president afganès, Ashraf Ghani, va rebutjar fer el mateix fins que Islamabad no forci la participació dels talibans que són al seu territori, als quals acusa de l'última onada d'atemptats.
El Govern de Ghani va revelar al món, el juliol passat, que el cap suprem talibà, el mul·là Omar, havia mort en un hospital de Karachi feia dos anys. La notícia va deixar en la corda fluixa el mul·là Akhtar Mansur, que actuava com si Omar seguís viu. L'ocultació de la mort del dirigent va exposar la seva debilitat i va provocar una descarnada lluita pel lideratge. Mansur és partidari d'arribar a una solució negociada, però aquesta requereix la unificació de les files talibanes.
Fins al moment, el compromís de Ghani de lluitar contra la rampant corrupció que va permetre el seu predecessor Hamid Karzai a l'Administració, l'Exèrcit i la Policia ha quedat en foc d'encenalls. Això desgasta la seva autoritat, impedeix el bon govern i juga en contra de nous reclutaments. Les Forces Armades afganeses tenen 352.000 soldats i policies entrenats per l'OTAN, però controlar les lleialtats en una societat tribal no està a l'abast dels entrenadors estrangers. Tampoc hi ajuda la falta d'una estratègia de futur dels EUA per a l'Afganistan.
Periodista.
