Ni Kosovo, ni Escòcia

Més que en els balcans o la Gran Bretanya, Mas hauria de fixar-se en Euskadi per refundar CDC

2
Es llegeix en minuts
jrico33760015 barcelona 04 05 2016  fbarcelona 04 05 2016  pol t160504113442

jrico33760015 barcelona 04 05 2016 fbarcelona 04 05 2016 pol t160504113442

Catalunya és l’únic lloc on a un polític destronat se li fan grans entrevistes al cap de 100 dies d’haver abandonat el poder. Ahir, TV-3 va batre el rècord amb una hora de conversa entre Artur Mas i la periodista Lídia Heredia. Tanta devoció per l’expresident té molt a veure amb una cosa que ell mateix va deixar anar a l’entrevista quan va dir, al·ludint a la seva renúncia a presidir la Generalitat, que «amb aquella decisió es van protegir un munt de coses».

Es referia a tota la maquinària de poder que estava en joc en el cas que s’haguessin convocat noves eleccions després d’un fiasco tan sonor. El temor a uns resultats que haguessin consumat la divisió del separatisme i la mort del procés. CDC no tenia alternativa i Mas tampoc. Es tractava de conservar el poder i guanyar temps fins a poder reformular el programa il·lusori dels 18 mesos de JxSí. Per això resulta tan irritant que l’expresident pretengui donar lliçons de «maduresa, generositat i sentit d’Estat» als polítics espanyols que no han sigut capaços d’evitar que tornem a les urnes el 26-J.

Notícies relacionades

La tasca principal de Mas és ara a CDC, pilotant-ne la refundació. L’objectiu és allunyar el nou partit del pujolisme i el 3%. Ara bé, encara que canviï de sigles, regirà el principi de successió d’empreses, i les seus embargades ho continuaran estant fins que la justícia ho resolgui. Políticament, l’essencial és si la nova Convergència aconsegueix diferenciar-se d’ERC, el seu principal competidor electoral, tant en qüestions socioeconòmiques com en el full de ruta sobiranista que, per ara, les dues forces comparteixen. Aquest és el punt més delicat perquè d’aquí poc temps s’haurà consumit la quarta part d’aquesta legislatura suposadament excepcional. Fixin-se que, en menys de 10 dies, Carles Puigdemont ha reconegut dues coses. Primer, si per culminar el pla del Govern fan falta 18 mesos més, els utilitzarà sense problemes. Afegeix, no obstant, que es tractaria només de «pròrrogues tècniques». Curiós eufemisme per anunciar un pla de rebaixes. Segon, ahir mateix admetia una important novetat: si no pot culminar la desconnexió promesa en aquest temps no descarta presentar-se a les pròximes eleccions, que ja no seran constituents.

L’abandonament de la via unilateral és palpable, però les contradiccions reapareixen de forma inevitable. La desafortunada al·lusió a Kosovo que Carles Puigdemont va fer aquesta mateixa setmana com a resposta al fracàs del seu viatge a Brussel·les, per exemple. Mas també és erràtic. Primer reivindica la via escocesa però, davant l’evidència que no hi haurà referèndum, fantasieja que els creditors internacionals obligaran a negociar la secessió de Catalunya per poder cobrar el deute espanyol i salvar l’euro. Ni Kosovo ni Escòcia. En la refundació de Convergència l’expresident de la Generalitat hauria de prestar més atenció a Euskadi.