Els ulls de la Khaleesi

Ales tres de la matinada Movistar+ (Canal+ Series, dial 11) va emetre l'inici (subtitulat) de la sisena temporada de Juego de tronos. El meu canari flauta Papitu i un servidor ens vam quedar a veure-la. Tots dos som fans de dues criatures d'aquesta telesèrie: Tyrion Lannister i la Khaleesi. També ens agraden molt els dracs. En aquest primer capítol, Tyrion a penes hi té presència. Però passejant per les muralles d'una fortalesa es troba als murs una pintada que diu«Kill the masters». Ho tradueixen com Mateu els amos. ¡Ah! Explica la història, combinada de llegenda, que el Che Guevara li va dir una vegada a Alberto Granado Romero, el seu amic i company de lluita: «Sense disparar trets, la revolució no prospera». O sigui, la pintoresca fantasia dels guionistes ha incrustat a Juego de tronos un toc revolucionari modern: les pintades amb eslògans anticapitalistes amenaçadors i tremendos. A la Khaleesi ens la van presentar lligada de mans, agredida, coberta de pols, arrossegant els seus delicats peus per un pedregar de Las Bardenas. Dos bàrbars guerrers del clan Dothraki la porten presonera. Polvo, sudor y hierro. El diàleg d'aquells bèsties va ser el següent: «Té els cabells blancs, ¿també deu tenir blancs els pèls del cony? Els seus ulls són bonics, però és idiota» diu un. I l'altre contesta: «No cal que sigui llesta per donar-li pel cul». És un diàleg entre assilvestrat i poligoner. Quan l'entreguen al cap, Khal Moro, les seves esposes bullen de gelosia. Exclamen: «Degolla-la, o t'encisarà amb els seus ulls». ¡Ah! Els ulls de la Khaleesi, entre blau i violeta, produeixen torbació en tot aquell que els contempla. Als devots seguidors d'aquesta sèrie els cap l'alegria de saber, o d'intuir, que a Jon Neu el ressuscitarà pròximament la bruixa Melissandre, també denominada la dona vermella. A les 3.50 de la matinada, quan es va acabar el capítol, les xarxes ja anaven plenes de comentaris sobre el tema. Amb gran il·lusió, ho donaven per fet.

HERNÁNDEZ MANCHA.- Ana Pastor va anunciar, al començar El objetivo, que ens donaria un nou nom dels papers de Panamà. Un important expolític. No vam saber qui era fins al final. O sigui, la tècnica de l'esquer, tan utilitzada en el Deluxe, per exemple. Aquesta espera a cegues provoca especulació. A casa esperàvem un altre nom. Al final es va presentar l'afectat, Hernández Mancha. Com més intentava exculpar-se, més s'enfangava aquest expresident d'AP.