EN CLAU EUROPEA
Mesures antiterroristes dubtoses a la UE
El registre de passatgers aeris serveix de poc ja que els gihadistes viatgen per carretera
Un informe oficial revela greus carències en la seguretat i la intel·ligència europees
mbenach33285868 brussels belgium march 23 belgian soldiers st160415170034 /
La Unió Europea (UE) assegura que el registre de dades dels passatgers aeris és indispensable per a la lluita antiterrorista, però els atemptats
a Brussel·les (2014 i 2016), París (2015) i Tolosa-Montauban (2012) van ser comesos per residents locals, que es desplaçaven per Europa per carretera. Les rutes terrestres són així mateix les vies preferides pels combatents gihadistes que tornen a Europa.
La policia i els serveis d’intel·ligència europeus segueixen el model nord-americà i dipositen una confiança excessiva en l’espionatge electrònic i l’acumulació massiva
de dades sobre tots els ciutadans, malgrat que això implica la violació dels drets i les llibertats i la concessió de poders desmesurats als cossos de seguretat. El nou fitxer de passatgers aeris segueix els passos de la directiva de retenció de dades de les telecomunicacions i l’estat d’emergència continuat de França, amb els registres i les escoltes sense ordre judicial.
El Tribunal de Justícia de la Unió Europea va declarar il·legal el 2014 la directiva de retenció de dades de les telecomunicacions per ser una «ingerència molt greu i desproporcionada» en els drets dels ciutadans. Però la retenció d’aquestes dades se segueix realitzant perquè la Comissió Europea s’ha negat a qüestionar les lleis nacionals derivades de la directiva il·legalitzada. La filòsofa Hannah Arendt ja va advertir del «perill mortal» que representava «el govern invisible dels serveis secrets» per a la democràcia en el prefaci de 1967 al seu llibre Los orígenes del totalitarismo.
L’acumulació i el dragatge massiu de dades «no ha produït mai resultats convincents», adverteix Alain Chouet, exresponsable del servei d’informació de seguretat francès. El fitxer de passatgers aeris és un nou exemple de la fetitxització de l’espionatge electrònic en detriment de l’espionatge humà de proximitat i de la capacitat d’anàlisi de les dades rellevants.
Les deficiències antiterroristes europees són fruit de la incapacitat d’explotar les dades disponibles sobre els extremistes i de l’escassa cooperació entre els serveis d’intel·ligència nacionals. La falta de cooperació va portar fins i tot el servei secret alemany BND a espiar el seu homòleg francès per obtenir dades, va revelar la revista Der Spiegel.
Salah Abdeslam, després dels atemptats de París, va superar dos controls policials d’identitat a la carretera de retorn a Bèlgica sense ser detingut, perquè les autoritats belgues no havien comunicat que figurava a la llista de sospitosos de terrorisme islàmic. Durant el 2015, Abdeslam va viatjar sense problemes per sis països europeus i va superar a l’octubre un control policial a Ulm (Alemanya), malgrat que la policia belga el vinculava als terroristes de la cèl·lula de Verviers, desmantellada el gener del 2015.
Najim Laachroui, un dels terroristes suïcides de Brussel·les, va poder superar un control policial a la frontera entre Hongria i Àustria el setembre del 2015 en companyia d’Abdeslam, malgrat que era un combatent gihadista des del 2013. Els terroristes dels últims atemptats de París i Brussel·les estaven vinculats a Khalid Zerkani, ideòleg i reclutador d’extremistes, detingut a Brussel·les l’any 2014 i condemnat el juliol del 2015 a 12 anys de presó. Malgrat tot, es movien lliurement per Europa sense vigilància.
Llista de la descoordinació
L’informe de març del coordinador antiterrorista de la Unió Europea, Gilles de Kerchove, és una llista de calamitats: els països segueixen sense introduir de forma sistemàtica les dades dels combatents gihadistes i dels sospitosos de terrorisme a les bases informàtiques comunes; falta introduir-hi les dades de 2.000 combatents gihadistes europeus; no és possible buscar una empremta dactilar a la base de dades del Sistema d’Informació de Schengen; Frontex no pot accedir a aquesta base de dades de Schengen per controlar els refugiats i immigrants; les bases de dades importants de la UE no són interoperatives; no hi ha connexió informàtica des de tots els llocs fronterers de la UE a les bases de dades d’Interpol; la cèl·lula antiterrorista d’Europol està infradotada i molts països no verifiquen la base de dades de passaports robats en els seus controls fronterers. Això explica que es poguessin produir els atemptats de París i de Brussel·les, no la carència d’un registre de passatgers aeris.
Atemptats de Brussel·les Atemptats a París Terrorisme islàmic Transport aeri Terrorisme Unió Europea
