TESTIMONI

Una xuleria de paio

1
Es llegeix en minuts

L’última vegada que vaig compartir escenari amb Manolo Tena va ser fa un parell de mesos, a la Sala Galileo de Madrid. Jo no sabia res de la seva malaltia, però ara veig que allò va ser una mena de comiat. Ell havia publicat el 2015 un disc nou, Casualidades, que era molt bonic però que va passar tristament desapercebut, i encara que en aquests últims temps va poder treure el cap una mica gràcies al programa A mi manera (La Sexta), la veritat és que Manolo no passava per un bon moment.

En la meva opinió, no va tenir mai l’estatus que es mereixia. Sóc molt exigent a l’hora d’enjudiciar la gent i no regalo elogis a qualsevol músic, però no em costa gens dir que Manolo va ser un dels millors exponents del rock en castellà. I dels més atrevits. Com a lletrista, com a poeta, molt pocs estaven al seu nivell, que no desmereixia, per exemple, del de Joaquín Sabina, encara que en un registre encara més urbà.

Vaig començar a seguir-lo en l’època d’Alarma!!!, dels quals jo era un gran fan. Ja llavors es veia que era una xuleria de paio, un geni amb un gran carisma. Amb el pas del temps, vam començar a col·laborar, escrivint cançons per a gent com Miguel Ríos i Ana Belén. Quan estàvem junts, jo intentava que no es notés l’admiració que sentia per ell perquè pensava que se’n riuria de mi. Als anys 90, visitava casa meva regularment per treballar; jo escrivia una lletra i la deixava perquè Manolo la revisés, i ell la canviava tota, sempre per millorar-la. Portava les cançons escrites a màquina i sempre acabaven plenes de correccions a mà. Encara guardo alguns d’aquells originals. Era un gran perfeccionista.

El vaig admirar com a artista i el vaig estimar com a persona. La seva mort m’ha agafat per sorpresa i molt lluny, a Xile, i em sap moltíssim greu no ser a Madrid per poder-lo acompanyar en el seu adéu.

Pancho Varona, músic, va ser amic i col·laborador de Manolo Tena.

En el vídeo, Manolo Tena i Pancho Varona, el febrer del 2015, interpretant 'Conductores suicidas', de Joaquín Sabina.

Notícies relacionades