Dues mirades
Els tres-cents seixanta-cinc dies, les cinc hores, quaranta-vuit minuts i quaranta-sis segons que la Terra inverteix a fer el moviment de translació al voltant del Sol, ens aboquen indefectiblement a afegir un dia sencer al calendari cada quatre anys. Avui és aquest dia -el del salt, en anglès-, una curiositat que evita el caos en la mesura del temps i que afecta, per exemple, els cinc milions de persones (una xifra aproximada, és clar) que celebren avui el seu aniversari. L'any de traspàs, o bixest, genera expectatives que van des de la superstició fins a l'esperança, que no deixa de ser també una superstició. Té fama de dur la mala sort a sobre, però, en canvi, els que neixen un dia com avui sembla que estan tocats per alguna mena de gràcia sideral. La meva mare va defensar tota la vida que havia nascut un 29 de febrer i sempre fèiem broma sobre la seva edat (¡ho podia celebrar cada quatre anys!), fins que vam descobrir que l'any del seu naixement no era bixest. Però ella (i nosaltres) vam viure la il·lusió com una certa carta d'exclusivitat, un privilegi només reservat a una secta escollida.
Llegeixo en una revista de moda que avui és un bon dia per fer coses extraordinàries, perquè no tindrem l'oportunitat de repetir-les, tal dia com avui, fins d'aquí quatre anys. Se m'acut, per exemple, que, posats a fer coses extraordinàries, es podria aprofitar aquest 29 per arribar a un pacte estable de legislatura.
