2
Es llegeix en minuts

¿Eleccions a l'Iran? Curiosa pregunta, perquè s'acostuma a pensar en una teocràcia islàmica, és a dir, en un règim confessional basat en una jerarquia vertical del poder i pertanyent a la tipologia de règims autoritaris, segons la terminologia convencional. Però la veritat és que la Ciència Política té alguna dificultat per situar el règim iranià en les classificacions més habituals, com ara presidencialisme, parlamentarisme, semipresidencialisme, etcètera.

Anem per parts. El seu entramat institucional és dels més complexos del món contemporani. Per un costat hi ha eleccions, que són relativament competitives, però només per elegir el Parlament, i de fet aquest parlament té competències de tipus consultiu i altres de tipus legislatiu, però les seves lleis han de ser aprovades pel restringit Consell de Guardians de la Revolució, de dotze membres designats, sis de nomenats pel Líder Suprem i sis pel Poder Judicial. En les eleccions s'elegeixen 290 parlamentaris, però cinc escons estan reservats a minories amb dret a representació: un armeni, un jueu, un caldeu, un assiri i un zoroastrià. És un tipus de representació no exclusiu de l'Iran i se'n troben casos similars en altres parlaments de l'Orient Mitjà; de fet, es considera una herència d'un sistema de representació creat per l'Imperi Otomà. Aquesta vegada, a més, s'elegeix el mateix dia l'Assemblea d'Experts, que es reuneix només dos cops a l'any, però té com a principal atribució, ni més ni menys, que elegir el Líder Suprem i, si és procedent -no ha passat mai fins avui— destituir-lo si no actua correctament.

Notícies relacionades

Però el sistema de pesos i contrapesos no s'acaba aquí. Més coneguda a Occident és la competició electoral per elegir el president de la República Islàmica, actualment el clergue Roohani, no tant perquè tingui poders estrictament presidencialistes, com per representar clarament el marge de maniobra entre reformistes i immobilistes dins dels paràmetres del règim. Roohani és clarament un modernitzador, com ho va ser Khatami, mentre que Ahmadinejad va ser clarament immobilista i es va enfonsar davant l'opinió pública. No és un tema secundari, l'actual president ha sigut crucial per aconseguir l'acord sobre la qüestió nuclear del 16 de gener amb el grup anomenat 5+1 (Rússia, Estats Units, França, Regne Unit i Alemanya), però per aconseguir-ho va haver de pujar les consultes fins a Ali Khamenei, el Líder Suprem de la Revolució.

És a dir, que estem davant un règim polític confessional, amb uns límits ideològics i religiosos fora dels quals no es pot jugar, però dins dels quals molts experts opinen que hi ha corrents, enfrontaments, aliances, etcètera. És a dir, una versió ad hoc de pesos i contrapesos, amb superposició de poders més que divisió de poders, i que té al davant molts reptes El principal actualment és el reintegrament progressiu de l'Iran al concert internacional, amb desafiaments tan decisius com el seu rol a l'Orient Mitjà. Hauríem de conèixer millor la política iraniana.