Dues mirades

1
Es llegeix en minuts

Les nanses de ceràmica de Frederic Amat, o els anells de color granat, o les argolles, o com en vulguem dir, han provocat una d'aquelles polèmiques que tant ens agraden. ¿És necessari intervenir en la façana del Liceu? ¿No seria millor invertir en l'interior o, com deia Rosa Massagué en aquest diari, en nous instruments per a l'orquestra? Ara, si hi ha un mecenes que no sap què fer amb 300.000 euros i que se'ls vol gastar per poder passar a la posteritat, ¿què hi vols fer? ¿Se l'hauria d'obligar a comprar violins i violes en lloc de flors decoratives? N'hi ha que defensen la façana com un patrimoni arquitectònic que hauria d'estar al marge d'intervencions estrafolàries i n'hi ha, com Lluís Pasqual, que consideren que es tracta d'un mediocre casino de poble i que ja està bé que tingui una mica d'alegria contemporània. Un dels arguments en contra que més s'han fet servir és que els anells serviran perquè els coloms hi facin parada i fonda, disposats a defecar sobre els vianants. De seguida, el mateix Amat ha dit que els coloms no s'hi podran estar perquè la ceràmica llisca i no admet el repòs de l'ocell. És una polèmica fantàstica. La defensa del nou consellerde Cultura és apoteòsica. Li agrada molt, a causa, sobretot, «del caràcter reversible del projecte». Ens ve a dir, «au, va, no hi patiu tant, que, total, el dia que toqui les traurem». Aleshores, això sí, haurem de trobar un altre mecenes que ho vulgui pagar al comptat.