BLOGLOBAL

Desfeta al laberint postchavista

2
Es llegeix en minuts

La derrota encaixada pel postchavisme en les eleccions legislatives celebrades diumenge reforça la impressió que l'esgotament dels lideratges de referència a l'Amèrica Llatina dóna peu a un nou cicle recolzat per les classes mitjanes urbanes. Després de la victòria de Mauricio Macri a l'Argentina i de les dificultats de Dilma Rousseff al Brasil arriba ara la impugnació de la política del balcó de Nicolás Maduro a Veneçuela mitjançant una desfeta a les urnes a què han contribuït no només la "guerra econòmica” a què ha al·ludit el president veneçolà, sinó també una part considerable dels seguidors del Partit Socialista Unit de Veneçuela (PSUV), defraudats amb la barreja de prepotència i ineficàcia dels governants, aficionats a la demagògia vociferant.

Si els vaticinis de les enquestes eren eloqüents, les dades no ho són pas menys: el PSUV ha sigut incapaç de treure el màxim profit durant els anys amb un petroli car i no té manera de desencallar el país ara amb el petroli barat, sense cap més recurs per temperar els ànims que les sorprenents incursions de Maduro en els mitjans. Sens dubte, Veneçuela no disposa de gaires aliats en l''establishment' financer internacional, però els gestors del chavisme han tingut la rara habilitat de foragitar els pocs que li podien quedar a la mort de Chávez el març del 2013. Com sosté l'escriptor Alberto Barrera, Chávez “va melodramatitzar la política” a través d'un notable domini de l'escenari, però Maduro no ha tingut mai les seves taules.

Notícies relacionades

¿En té l'oposició amuntegada en la Mesa d'Unitat Democràtica (MUD), candidatura o coalició que barreja els ofesos pel chavisme amb diferents corrents ideològics, alguns d'incompatibles entre si, i l'última generació de representants de les famílies que van ensenyorir el país fins a l'enfonsament del bipartidisme (Copei i Acció Democràtica)? Que les urnes hagin sigut àmpliament seves no significa que el carrer ho sigui o que tingui accés als ressorts del poder, a aquell que gestiona un Executiu manifestament hostil, temptat amb freqüència a recórrer a la resposta a la via pública. Si existeix un postchavisme possibilista amb què pactar, en condicions d'imposar-se a la facció més dogmàtica –Diosdado Cabello, Celia Flores i altres–, la MUD haurà de donar mostres d'una capacitat pròpia dels grans intèrprets: improvisar sobre la marxa sense aferrar-se al text (el programa màxim).

En el cicle obert diumenge hi ha tots els ingredients per consagrar la fractura social i convertir-la en crisi d'Estat –un Govern permanentment enfrontat al Parlament i viceversa–, sense cultura de pacte o de transacció en cap dels dos bàndols. Però també hi ha una realitat flagrant: encara que al laberint veneçolà ningú és del tot innocent, la inflació desbocada, la inseguretat crònica, el desproveïment de tots els dies i la persecució dels oponents hi són assenyalant els hereus de Chávez amb un dit acusador.