La moderació salarial, qüestionada

El president del Banc Central Europeu (BCE), Mario Draghi, està preocupat per l'evolució dels preus a l'eurozona, on no aconsegueixen remuntar. A l'octubre, la inflació interanual a la zona euro va ser del 0,1%, però en alguns països, com Espanya, es va mantenir en taxes negatives (-0,7%). La persistència d'una inflació negativa perjudica l'economia, ja que, en un exemple extrem, provoca que el producte d'una empresa acabat de sortir de la factoria s'hagi de vendre més barat del que ha costat perquè el poder de compra dels clients ha baixat durant el temps del procés de fabricació.

Una de les causes d'aquesta pèrdua de poder adquisitiu ha sigut la moderació salarial, que en molts casos han sigut retallades de sous pures. Abaixar els salaris en un país contribueix a incrementar la seva competitivitat respecte al seu entorn i ha sigut una de les mesures incloses sempre a les recomanacions del Fons Monetari Internacional (FMI) i de la UE per als Estats que han necessitat un rescat de la seva economia. Però aquest factor de competitivitat es dilueix quan la moderació l'apliquen diversos països a la vegada del mateix entorn. I pot arribar a ser fins i tot negativa per a l'eurozona si els països amb més rebaixes de sous equivalen al 30% del PIB del conjunt. Perquè com menys salari, menys consum, i si es redueix el nombre de compradors, encara que siguin els dels països més afectats per la crisi, els que funcionen millor no aconsegueixen col·locar una part destacada de la seva producció.

Notícies relacionades

Naturgy: no tots els fons són iguals

La immoralitat d’EH Bildu

A aquestes conclusions, que semblen de sentit comú, hi han arribat precisament els analistes de l'FMI, que acaben de publicar un informe per avaluar si el que s'ha anomenat devaluació interna (en definitiva, abaixar els salaris massivament en un país) a Espanya, Irlanda, Portugal, Itàlia i Grècia, els cinc països rescatats, ha tingut els efectes positius que s'esperaven. Els autors s'afanyen a cobrir les espatlles de l'FMI a l'explicar que aquest tipus de mesures laborals han d'anar unides a una baixada dels tipus que permeti que es pugui comprar o endeutar-se igual malgrat cobrar menys. El problema és que les rebaixes salarials s'han produït quan gairebé no hi havia marge per a la política monetària, amb els tipus vorejant el 0%, i el pretès augment del consum malgrat els menors ingressos de la majoria no s'ha produït durant aquests últims anys.

Potser les últimes decisions del BCE, disposat a quedar-se deute públic de qui estigui en condicions de vendre'l, poden canviar el panorama, però en qualsevol cas s'haurà de veure. De moment, la gran majoria tenim menys poder adquisitiu i, tot i que ara es constatin errors, es trigarà molt a recuperar.