Mig dol

Es podria pensar que el dol pels difunts és tan vell com l'home. Curiosament, a Espanya es va començar a reglamentar en època dels Reis Catòlics, que van promulgar la Pragmàtica de Dol i Cera, en la qual entre moltes altres qüestions es va regular que el color oficial per expressar la pena era el negre, en lloc del blanc. Els canvis legals es van succeir durant segles i encara que a mitjans del passat ja no hi havia normes que el regulessin, sí que estava establert per l'ús i el costum que els familiars dels difunts vestissin de negre un temps més o menys fixat i després passessin a utilitzar colors apagats com ara el gris.

D'aquí procedeix l'expressió mig dol, que a vegades es fa servir per expressar que es comença a deixar enrere una circumstància dolorosa. Em venia ahir al cap al veure com els inversors, sempre tan poc sentimentals, donaven per passada la pàgina dels atemptats de París.

Notícies relacionades

Plorar de pena

Les incògnites del 12M

Multitud d'anàlisis d'experts apuntaven que les accions terroristes a França no aconseguiran frenar la recuperació econòmica. Per fer-ho seria necessària una onada mantinguda d'atacs. I davant aquesta idea, els inversors es van animar a comprar, fins i tot els valors que en la vigília havien sigut castigats, principalment els lligats al turisme (aerolínies, petroleres, etc.).

Recolzat també per les bones dades empresarials als Estats Units, l'Ibex 35 va pujar el 2,36%, als 10.363,8 punts, amb la prima de risc en els 124 punts bàsics en una jornada en què el Tresor va aconseguir col·locar per primera vegada lletres a 12 mesos amb interessos negatius.