Petit observatori
La jubilació no és sempre 'jubilosa'
Tenia un petit problema dental i finalment he decidit anar a l'odontòleg. Un professional que no m'havia atès mai, perquè ara s'està produint un fet que no havia previst: ja són tres o quatre els meus metges de sempre que han decidit jubilar-se o lamentablement han mort. Estrenar metge sempre suposa una certa intran-quil·litat. No dubto pas de la seva competència, però iniciar un tracte no és tan còmode com explicar-te a un metge que ja coneixes -i que ja et coneix- des de fa temps.Però què hi farem, els meus queixals continuen sent els meus queixals i el nou odontòleg segur que domina el seu ofici.
El meu germà Lluís, que es dedicava a ser un metge generalista -abans en dèiem de capçale-
ra-, quan es va jubilar es va dedicar a dibuixar i a pintar. Li envejo, francament, la seva traça quan pinta aquarel·les i últimament dibuixa al carbó. És evident que quan arriba l'hora de la jubilació es presenten sovint dos camins radicalment oposats: estancar-se en la vida familiar o obrir-se a practicar una afició que estava adormida o a practicar la socialització. L'altre germà meu, l'Oriol, d'ençà que es va quedar vidu s'ha inclinat a viatjar, incorporat a algun grup. I fàcilment estableix relacions. Amb voluntat de ser útil.
Notícies relacionades¿Què vol dir jubilació? Un jubilat és qui està eximit d'una feina o d'un càrrec. El diccionari de l'Academia Española explica que júbilo és «una viva alegría». Realment, hi ha gent que celebra que li hagi arribat l'hora de deixar el treball. D'altres no han aconseguit una jubilació satisfactòria. D'altres, encara, no es jubilaran administrativament ni vitalment.
Els escriptors i els artistes en general sovint exerceixen un ofici en el qual la jubilació no està programada. És la pèrdua personal de les aptituds, o de l'interès de la societat, allò que els pot deixar sense feina. En aquests casos, l'«alegria exultant» -jubilació també vol dir això- ja és cosa del passat.
