Anar al contingut

El dilema de la gestació subrogada

Marta Roqueta

Em penso que sóc partidària de la regulació de la gestació subrogada, però no acabo de trobar arguments prou sòlids per justificar-la. En el fons, el que m’inquieta no és si acabem legalitzant-la. El que em preocupa és que prenguem la decisió sense haver valorat tot el que implica.
En primer lloc, hem de decidir si la gestant rebrà diners o ho serà de forma altruista. Al nostre país, els òrgans es donen altruísticament, igual que la sang o la llet materna. Els òvuls i l’esperma, no. En el cas de la gestació subrogada, hi ha països en què està permesa amb finalitats econòmiques –alguns estats dels EUA, Rússia– i altres en els que només es pot fer de forma altruista –Regne Unit, Austràlia.
Si determinem que la gestant ‘mereix’ una compensació econòmica, hauríem d’establir les seves conseqüències. Una dona pot treballar com a gestant? O és un complement a un sou? Ha de cotitzar a la Seguretat Social? Si la dona treballa en una altra feina, l’empresa ha de pagar la baixa maternal? Qui paga la baixa maternal d’una dona que gesta de forma altruista?
L’altre punt a considerar és qui pot ser gestant. Les agències de maternitat subrogada dels Estats Units escullen dones que tenen fills propis. És pels riscos de salut que implica tenir un bebè per primer cop? O és perquè les no mares tindrien temptacions de quedar-se amb els nadons, com si de sobte les hormones els fessin oblidar per què els gesten? Fins a quin punt les idees preconcebudes i els mites sobre la maternitat poden influir en la selecció?
Considero bàsic plantejar quin tipus d’assistència sanitària oferim a les gestants. Al reportatge que ‘30 minuts’ va dedicar a la gestació subrogada als EUA, una d’elles va donar llum mitjançant una cesària, un mètode que la metgessa va suggerir perquè els pares poguessin tornar aviat a casa. Quantes feines coneixem amb el risc gens menyspreable d’intervenció quirúrgica? Tenim dret a sotmetre algú a una operació per la comoditat del client?
El que també em va sobtar és que algunes fonts del reportatge valoraven si l’acte de gestar de forma subrogada era o no reprotxable en funció de si s’acceptaven diners per fer-lo. En canvi, no posaven en dubte la moralitat de les persones que decideixen pagar diners perquè una altra es quedi embarassada.
No aniria malament, doncs, definir quin tipus de transacció econòmica estem fent quan parlem de gestació subrogada. Paguem una dona perquè ens gesti un fill? Comprem un bebè? O comprem els ingredients i paguem a algú que els cuini? També m’agradaria saber què ofereixo quan esdevinc una gestant. Llogo el meu úter? Venc la meva capacitat reproductiva?
Pot semblar que n’estic fent un gra massa, però per gestar un fill que no podem tenir necessitem el treball, el temps i el cos d’una dona. Les vint-i-quatre hores del dia durant nou mesos. Les feines tradicionalment realitzades per dones –ocupar-se de la casa, cuidar gent gran o mantenir relacions sexuals per diners–, s’han mogut sovint en llimbs legals, econòmics i morals que han acabat per posar les necessitats del receptor del servei per sobre dels drets de la dona que l’ofereix. En molts casos, perquè hem suposat que la biologia els facilitava fer aquella tasca. En altres, perquè els hem revestit de misticisme, com la maternitat, o els hem elevat a actes generosos i abnegats.
Sigui perquè rep compensació econòmica o sigui perquè ho fa de forma altruista, una dona gestant ha de rebre, com a mínim, el mateix tracte i consideració que donem a les persones que treballen o que realitzen actes de voluntariat o altruisme. I això passa per posar-les al centre del debat, encara que això limiti els drets de les persones que opten per aquesta tècnica reproductiva. Si no, molt en temo que la gestació subrogada es convertirà en un cas més on les dones som unes espectadores i no les protagonistes. Encara que les conseqüències de l’acció afectin la nostra salut psicològica, física i reproductiva.
0 Comentaris
cargando