Anar al contingut

Necessitem dones líders

Marta Roqueta

El nou Parlament de Catalunya té tres diputades menys que l’anterior. De 55 el 2012 s’ha passat a 52. En percentatges, aquesta legislatura hi haurà un 38,5% de dones, dos punts menys que en la passada.

En un sistema de llistes tancades com l’espanyol, les llistes cremallera s’han plantejat com una mesura força efectiva per garantir una presència equilibrada entre dones i homes. La majoria dels partits no les han presentat, però els que ho han fet tampoc han assolit resultats gaire millors. El que han tingut en comú les set formacions amb més possibilitats d’entrar al Parlament és el baix nombre de caps de llista dones que han presentat. Si se sumen totes les candidatures, només n’hi ha hagut quatre de 28.

El cas més significatiu de la relació entre lideratges i representació és la CUP. És la formació amb menys dones al Parlament, un 30%, malgrat haver confeccionat llistes cremallera. La representació que ha obtingut a Lleida, Tarragona i Girona no ha anat més enllà del seu cap de llista, que en tots els casos ha estat un home. Igual que a Barcelona. El mateix li ha succeït a Catalunya Sí que es Pot. També presentava candidatures paritàries, però ha obtingut els mateixos resultats en representació femenina que el Partit Popular, un 36,4%. La paritat de CSQEP s’ha vist reflectida a Barcelona, on quatre dones i cinc homes representen la formació. A Girona i Tarragona només han pogut entrar els caps de llista, ambdós homes. Sara Vilà, número u a Lleida, no ha obtingut representació. Qui sí que l’ha obtinguda és Marisa Xandri, cap de llista del PPC i única dona cap d’una candidatura per aquesta formació.

El Partit dels Socialistes és el partit amb més representació femenina, un 43,8%. La llista cremallera s’ha traduït en sis diputats i sis diputades a Barcelona i una candidata i un candidat escollits a Tarragona. Tots els caps de llista han estat homes, de manera que els únics escons per Girona i Lleida han decantat la balança a favor de la representació masculina.

Junts pel Sí és la segona força en nombre de diputades. Tot i no tenir dones cap de llista, ha obtingut una representació molt àmplia en totes les demarcacions i això ha facilitat la presència de diputades. Quatre de cada deu seients estaran ocupats per dones, però amb una llista cremallera s’haguessin equilibrat els escons.

Un cas semblant hagués passat amb Ciutadans. Tant els dos diputats de Girona i Lleida són homes, així com tres dels quatre obtinguts a Tarragona. La formació taronja ha presentat l’única candidata a la Presidència de la Generalitat però tindrà un 36% de parlamentàries, la penúltima xifra més baixa de la cambra.

Per assegurar més lideratges femenins, es podria fixar que dos dels quatre caps de llista d’un partit fossin dones. Aquesta cremallera horitzontal garantiria una presència més equilibrada de dones i homes en una formació independentment de la mida del grup parlamentari. Tanmateix, el sistema pot ser difícil de compatibilitzar amb els processos de primàries per triar caps de llista. És per això que, encara que apliquéssim una cremallera també en els lideratges, cal saber amb precisió quines raons hi ha al darrere de la poca quantitat de líders femenines.

A més de les dificultats que tenen les dones per fer carrera en política, quan es parla de lideratges s’apunta a preferències personals. Es diu que les dones prioritzen altres facetes de la vida. També se sol destacar el to agressiu de les campanyes electorals, que no agradaria a les dones. Altres es basen en la idea que hi ha cada cop més dones implicades en política, però sembla que es decanten per gestió i no pas pel lideratge.

Fins i tot si s’atribuís a les dones la responsabilitat última de la seva baixa representació, caldria tenir en compte quins incentius i recompenses tenen a l’hora d’afrontar els riscos d’exercir la política.

Malgrat tenir dones en posicions destacades a les llistes del 27S, la representació dels partits ha estat altament masculinitzada en els actes de campanya i als mitjans de comunicació. No només s’ha produït una sobrerepresentació masculina a les formacions polítiques, sinó també als espais dels mitjans de comunicació que han analitzat la campanya. Els programes especials del 27S de TV3 i el Punt Avui TV, amb cinc analistes cada un, van comptar amb una sola dona per espai. De tretze opinadors al programa de 8tv, cinc van ser dones.

Davant d’aquests fets, podem preguntar-nos si la valoració que atorguem a les opinions d’homes i dones condiciona la percepció que les persones tenen d’elles mateixes com a figures d’autoritat. I, si és així, si això les afectarà a l’hora de jutjar les seves pròpies aptituds per ser líders. Són preguntes difícils de contestar. Tot i així, el seu plantejament pot ajudar a identificar situacions, costums i actituds que, encara que siguin subtils, contribueixen a mantenir diferències abismals.

0 Comentaris
cargando