Amal Clooney i el sexisme
Charlotte Proudman, una advocada britànica de 27 anys, va publicar fa uns dies a Twitter la captura de pantalla d’un missatge que un company de professió trenta anys més gran que ella, Alexander Carter-Silk, li va enviar un cop havien connectat a Linkedin. L’advocat li confessava que, malgrat saber que faria un comentari molt políticament incorrecte, havia de dir-li que la seva foto era impressionant. “Has guanyat el premi a la millor fotografia de Linkedin que he vist mai”, sentenciava. La captura de pantalla incloïa la resposta de Charlotte, que escrivia que s’havia unit a Linkedin per raons professionals i que se sentia ofesa pel comentari. “L’erotització de l’aparença física de la dona és una forma d’exercir el poder sobre ella. En centrar l’atenció en l’aparença física, se silencien els seus atributs professionals”.
La decisió de Proudman de publicar el comentari i la resposta li va comportar nombroses crítiques de companys de professió –alguns van amenaçar amb enfonsar-li la carrera–, així com insults de ‘trolls’ a internet. Al ‘Daily Mail’, la columnista Sarah Vine l’acusava de voler cridar l’atenció per trobar feina en un article titulat “Si un home no pot fer un compliment a una dona, és el final de la humanitat”. El mateix diari explicava en un altre article que Proudman havia fet comentaris al Facebook d’amics i amigues lloant les seves qualitats físiques, a vegades escrivint “les mateixes paraules que el senyor Carter-Silk havia emprat”.
Sovint només es tendeix a valorar si un comentari, actitud o acció és sexista en funció del nivell de grolleria. Tanmateix, el sexisme d’un fet, deixant de banda el seu grau d’ofensa, radica en el context en què es produeix, en els motius que hi ha darrere de la seva realització o en les idees preconcebudes que tenim sobre com valorar o tractar les persones segons el seu sexe.
Carter-Silk es va disculpar amb Proudman i va tancar el compte a Linkedin, dient prèviament que ell havia lloat la professionalitat de la fotografia, no el físic de la dona. No obstant això, crida l’atenció que ell mateix adverteixi al missatge inicial que el comentari que va a fer a continuació és “terriblement i políticament incorrecte”. La qual cosa, a més, duu a preguntar-se què fa que algú senti la necessitat de dir alguna cosa que sap que pot ofendre la interlocutora i que està mal vist socialment. Quin paper juga el fet que la floreta es digués en la intimitat d’un missatge privat entre dues persones, sense la presència de tercers?
Precisament, Chapman va explicar que la publicació del comentari a les xarxes socials va ser una forma de donar visibilitat als comentaris que les dones reben diàriament sobre la seva aparença física: “Si les persones no experimenten les repercussions dels seus actes, que estan malament, el seu comportament no canviarà, com tampoc canviarà aquesta cultura sexista”.
Qui també ha causat molt de rebombori aquesta setmana per un comentari dirigit a una altra advocada ha estat el ministre de justícia britànic, Edward Faulks. Segons el ministre, Amal Clooney, la prestigiosa advocada casada amb George Clooney, utilitza el seu matrimoni amb l’actor per obtenir la defensa de casos mediàtics.
Davant la crítica de Faulks, advocats de renom en el camp dels drets humans han defensat la capacitat professional de Clooney. Formada en Oxford i a la Universitat de Nova York, abans de conèixer l’actor va defensar Julian Assange, a l’expresidenta d’Ucraïna, Yulia Timoshenko, i al govern de Cambodja. També havia estat assessora de l’exsecretari general de l’ONU Kofi Annan en la seva missió especial a Síria i va assessorar el jutge que presidia el judici contra Slobodan Milosevic.
Malgrat les credencials, a la premsa les noticies dels casos de Clooney s’intercalen amb els textos que fan referència als seus gustos per la moda, fins al punt que la informació sobre la roba que porta durant un judici té més rellevància que el cas en sí mateix. De fet, les notícies sobre ella solen estar dins de seccions d’‘Estil’ o ‘Gent’, malgrat que moltes d’elles parlen de la seva feina actual com a defensora d’un president enderrocat de les Maldives i d’un periodista canadenc d’Al Jazira empresonat a Egipte.
D’ella s’ha arribat a escriure que, gràcies a la seva boda amb l’atractiu actor, ha tingut èxit en els estudis, la feina i l’amor. Es reitera tant la seva bellesa física que s’arriba a presentar com un dels elements que expliquen el seu èxit professional, al mateix nivell que les capacitats intel·lectuals.
Veient com una part de l’opinió pública tracta una advocada de renom, la reacció de Charlotte Proudman, que just comença la seva carrera, no sembla gens desmesurada.
