L'eficaç martell d'en Puyal

Estic segur que entre Joaquim Maria Puyal i jo sempre hi ha hagut una excel·lent relació, sense que hi hagués un estret contacte personal. Però quan ens trobem apareix una natural sintonia -i faig servir aquesta paraula en honor del seu ofici-. Intercanviem paraules, tots anem per feina, però goso dir que compartim, sense dir-nos-ho, afecte i respecte. I ara resulta que hi ha una curiosa coincidència. Llegeixo en aquest diari que Catalunya Ràdio celebrarà els 40 anys de les transmissions de futbol en català a càrrec d'en Puyal. La coincidència és aquesta: no falten gaires dies perquè faci també 40 anys que jo publico un article diari. Compartim, doncs, la celebració d'una persistència.

Notícies relacionades

¿Per què es protegeix els fumadors?

Les tres grans idees de l’FMI

La persistència deu ser una característica catalana en molts àmbits. Hi ha hagut, i hi ha, genis en àmbits diversos. Em penso que en Puyal i jo sabem perfectament que no som uns genis. Ni dels que triomfen ni dels que fracassen. En una entrevista amb Mònica Terribas, Puyal va dir, utilitzant un símil futbolístic: «Hem de ser prudents i, com dirien els futbolistes, fins que no acabem el partit no podrem dir que hem guanyat». És una frase que té una interpretació política, si pensem en el moviment que s'ha posat en marxa a Catalunya. Però em sembla que també és aplicable a una activitat professional. En el cas d'en Puyal, com en d'altres, no cal esperar, per fer una valoració, que una aportació a la societat arribi al seu final. A Catalunya -segurament també en altres països- el reconeixement arriba amb la jubilació o amb la mort. I això em fa pensar en l'àmbit judicial. Sovint, quan es dicta una sentència, el reconeixement d'un dret, econòmic o moral, arriba tard.

Puyal té encara, afortunadament, moltes perspectives de feina i vida. Té molt terreny per córrer i  prou identitat per reestrenar-se vàlidament en diversos escenaris. En qualsevol cas, en un país tan necessitat d'eines, Puyal n'ha utilitzat una d'admirable eficàcia. No deixis el martell, amic, que encara hi ha molts claus per clavar.