Anar al contingut

No tots els homes

Marta Roqueta

Sóc una gran defensora de debatre sobre sexe i gènere tenint en compte tantes perspectives, opinions i dades com sigui possible. De fet, considero que fins i tot les afirmacions més reivindicatives y apassionades sobre els drets de les dones s’han d’analitzar detalladament. Les persones que tractem qüestions de gènere també podem tenir prejudicis, de manera que tota informació que ajudi a comprendre les desigualtats de gènere és benvinguda, fins i tot si sembla xocar amb afirmacions defensades per persones o col·lectius amb idees feministes.

No obstant això, en molts casos les persones crítiques amb postulats que defensen la igualtat de la dona no solen aportar dades que sostinguin els seus arguments, sinó que els defensen amb creences o impressions generals que ni es plantejarien emprar en altres debats.

El primer argument és el que indica que “no tots els homes són així” o no fan una acció determinada. Quan es parla de violacions o agressions sexuals, hi ha qui recorda que el percentatge d’homes que realitzen aquests actes és molt baix comparat amb el conjunt d’homes en general. En conseqüència, es reforça la imatge que es tracta de casos aïllats i que n’hi ha prou amb aplicar la llei quan aquests casos succeeixen. Així doncs, no caldria analitzar quins factors culturals, econòmics i socials faciliten, per una banda, que certs homes se sentin legitimats per relacionar-se amb les dones d’una manera concreta i, per l’altra, que totes les dones estiguin subjectes a determinats tipus de violència pel simple fet de ser-ho.

El segon argument és que hi ha dones que també realitzen l’acció analitzada. És el cas de la violència masclista: també hi ha dones que maten les seves parelles masculines, de manera que no existeix una violència d’arrel masclista –entesa com una violència construïda en un marc de relacions socials determinat– sinó violència en general, que pot ser exercida tant per homes com per dones. Les persones que el formulen no solen aportar dades comparatives sobre homes i dones que realitzen aquesta acció ni adjunten informació que indiqui quines motivacions tenen homes i dones per fer-la o com la fan.

Una variant d’aquest argument és el que destaca que hi ha problemes de gènere que afecten els homes i que no s’aborden. N’hi ha, certament. Però no deixa de ser curiós que, en comptes de demanar a les institucions que els abordin, els utilitzin per desacreditar les accions que combaten les desigualtats que afecten les dones.

L’últim argument és el biològic, que atribueix a pulsions innates accions i actituds d’homes i dones. Per saber el grau d’incidència de la biologia en el comportament d’un home o dona, com a mínim hauríem d’assegurar-nos que totes les persones hagin estat educades exactament sota les mateixes condicions i expectatives, un fet que no succeeix actualment. I encara que es confirmés que un comportament o actitud és degut a factors biològics, com a societat democràtica i igualitària que diem ser hem de determinar si aquest comportament o desigualtat és acceptable i, en cas que no ho sigui, establir mesures per evitar-lo tant com sigui possible.

En ocasions, la utilització d’aquests arguments ve motivada per la concepció que moltes persones tenen sobre el feminisme i les reivindicacions a favor de la igualtat de la dona. N’hi ha qui ho concep com una lluita entre sexes, seguint la dita popular que les dones són de Venus i els homes de Mart. Algunes persones opinen que és una estupidesa analitzar desigualtats tenint en compte el sexe de la persona que les pateix. Altres veuen en aquest tipus d’anàlisi un intent de les dones per guanyar privilegis o reconeixements que no són capaces de guanyar per mèrits propis. Finalment, n’hi ha que acusen a les persones que promouen aquest tipus de debats de voler imposar una estructura política, cultural, social i econòmica que relegui els homes a una condició d’éssers inferiors, d’aquí el terme feminazi.

Podem discutir si les formes per defensar la igualtat entre dones i homes són o no les adequades, també si la informació que s’utilitza és esbiaixada o parteix d’alguna premissa falsa. Però mai hem de perdre de vista que l’objectiu d’analitzar una qüestió utilitzant la perspectiva de gènere és detectar, amb la finalitat de corregir-los, aquells factors que poden perjudicar el desenvolupament i la progressió d’una persona en un àmbit determinat en funció del seu sexe.

Si no ho tenim en compte, estarem contribuint, fins i tot sense saber-ho, a la perpetuació de privilegis i desigualtats que durant molts anys no només han estat un llast per al desenvolupament personal de gran part de la població mundial, sinó que també han limitat el potencial i el coneixement de la majoria de societats del planeta.

0 Comentaris
cargando