La ràtio
Balancí
Inesperat. Tant, que quan aquest diari va avançar ahir en la seva edició digital que el Ministeri d'Hisenda havia incorporat a la seva pàgina digital els seus càlculs de comptes territorials, abans balances fiscals, va ser la conselleria d'Economia la que va demanar confirmació. Així va la lleialtat institucional entre catedràtics d'Hisenda (Montoro, que mai surt d'Espanya) i d'Economia, el doctor honorífic per Chicago Mas-Colell. Tots dos són acadèmics i, no obstant, antagònics davant les mateixes xifres. Amb un matís meritori: qui va sostenir durant anys que les balances fiscals eren un càlcul impossible, fins i tot irrellevant per als investigadors, ha acabat publicant-les cada any.
Montoro té el mèrit, sempre que es tingui en compte que aquest magne treball estadístic l'ha concretat, amb accés a conjunts de dades vetades per a la resta d'investigadors, el professor Ángel de la Fuente, tan sòlid en els seus mètodes de treball com en les seves conviccions polítiques com a fundador de Ciutadans. ¿Dubtes de la seva prospecció estadís-
tica? No rotund. Està ben elaborada. ¿S'ha de sospitar a on s'orienten? Sí convençut. Aquestes taules només veuen contribuents catalans en el marc d'Espanya. Un altre balancí estiuenc: endavant i enrere, sense avançar, i sense que així passi més aire.
