LA RODA
Les eleccions del Barça: poc a elegir
L'atenció mediàtica que han rebut les eleccions del Barça es correspon poc amb la falta de debat sobre els temes de fons que afecten el futbol professional i els interessos que mou un club com el blaugrana. No sembla que puguem parlar de debats de fons ni de verdaders dilemes que permetin imaginar que després de les eleccions d'avui, sigui quin sigui el resultat, els canvis en orientació i funcionament seran destacables. Hi ha hagut més xafarderia que polèmiques substantives.
Se'm dirà, amb raó, que l'onada d'èxit en què es mou el club després del triplet no propicia grans debats sobre l'àmbit esportiu. Però això no hauria de ser obstacle perquè sortissin altres temes de més calat sobre organització del club, relacions amb els socis o sobre el paper d'una entitat esportiva com el Barça en una ciutat que (com diria Nuñez) porta el mateix nom que el club. Tant Catalunya com Barcelona travessen un moment d'indubtable transformació, amb grans debats sobre estructura econòmica, dignitat de les persones o justícia social. No crec que ningú s'atreveixi a dir que això seria polititzar el tema, quan, com reflecteix la foto dels candidats recolzant el procés independentista, el Barça ha estat i segueix estant fortament utilitzat quan políticament ha convingut que ho estigués.
L'únic tema que ha permès sortir de l'atonia general ha sigut el de Qatar. I al final el debat, aquest sí important, ha girat al voltant de com aconseguir els mateixos milions amb menys contradiccions. Tot s'hi val si s'asseguren èxits i espectacle. No sembla que hi hagi moltes opcions en el nivell del Barça. Potser la meva creixent desconnexió emocional amb la forma com funciona el club em porta a pensar que el fet que el Barça sigui un club de socis no sembla diferenciar-lo gaire d'una societat anònima.
