Anar al contingut

Iguals, des de dalt

Marta Roqueta

El principal avantatge i el principal inconvenient de la llei d’igualtat entre dones i homes aprovada pel Parlament català és que es tracta d’això, d’una llei.

Un punt a favor és la seva transversalitat. En general, hi ha consens entre els partits per assegurar la igualtat d’oportunitats en l’àmbit laboral, així com per promoure mesures de conciliació de la vida familiar i professional tant per a dones com per a homes. Es tracta, però, d’àmbits on solen plasmar-se les discriminacions o desigualtats més evidents. En canvi, la llei d’igualtat catalana beu de la concepció d’aquells partits i organitzacions que consideren que s’ha d’aplicar la perspectiva de gènere en totes les polítiques públiques.

Malgrat el bon punt de partida, és difícil que una llei pugui canviar tota sola estereotips, creences o expectatives sobre els rols d’homes i dones, la causa de moltes de les desigualtats i discriminacions actuals.

Exemple d’això és el punt dedicat als mitjans de comunicació que insta a evitar la difusió dels estereotips sexistes. Com que no hi ha una definició inequívoca, hi haurà continguts que es consideraran sexistes segons el criteri de cada responsable de mitjà, que es basarà tant en la concepció sobre què és sexista que imperi en la societat com en les actituds de la seva audiència envers aquests temes.

Un altre exemple són les mesures per garantir una presència equilibrada d’homes i dones en l’àmbit laboral. Encara que al text es diferencia de la paritat, la presència equilibrada serà difícil d’assolir si les empreses no tenen clar com s’aplicarà a cada sector. Hi ha professions molt feminitzades, vinculades a la sanitat o l’educació, i altres on els homes són majoria, com la informàtica o l’enginyeria.

La llei preveu mesures per transformar aquesta situació a llarg termini. La primera és la coeducació, basada en educar nens i nenes sense perpetuar estereotips de gènere, amb una visió que inclogui les aportacions de les dones en tots els camps del saber. La segona via són les mesures incloses a l’article sobre universitats.

A més a més, la llei dedica mesures específiques per incrementar la presència de dones en àrees com les noves tecnologies. Tanmateix, és més general en els camps referents a carreres amb moltes més dones que homes. És comprensible si es té en compte que les dones tenen molts més problemes per desenvolupar una trajectòria professional continuada i, a més, ser reconegudes. Fins i tot, en professions en les que són majoria. Però si no es fan esforços per captar homes per a professions feminitzades, es pot acabar donant la imatge que es tracta de professions poc estimulants. Tot el contrari del que pretén la llei.

Tenint en compte que la llei persegueix un canvi profund en els costums de la nostra societat, serà molt més rellevant el compromís dels agents que han d’implementar les mesures i el treball de les persones expertes en igualtat de gènere en empreses i institucions que no les sancions que es contemplen. Tot i que hi ha una consciència de desigualtat entre homes i dones, durant molt de temps no hi ha hagut la voluntat –per desconeixement o desinterès–, de pensar quines decisions, pràctiques o dinàmiques l’afavoreixen. A partir d’ara, hi ha una llei que, al menys, obligarà a plantejar-ho.

0 Comentaris
cargando