El debat sobre la reforma de la Rambla

Que l'herència rebuda no seria cap lligam per a Ada Colau era previsible només tenint en compte la seva trajectòria abans de ser l'exitosa candidata de Barcelona en Comú a l'alcaldia de la capital catalana. D'aquí ve que els passos fets en els seus primers dies a l'ajuntament no hagin provocat indiferència. No va passar amb la moratòria per un any de noves llicències per a allotjaments turístics a Barcelona. Ni ha succeït ara amb el pla especial de la Rambla, aparcat fins a final d'any, com va anunciar la nova regidora de Ciutat Vella, Gala Pin, en una entrevista amb aquest diari diumenge passat. Va ser presentat per l'anterior govern de Xavier Trias i establia, per exemple, voreres laterals més amples, menys trànsit, més bona connexió amb el Gòtic i el Raval i un nou ordre per a quioscos i terrasses. Amb aquelles noves voreres, com ha passat a la Diagonal, semblava evident que, al marge de vianants, els grans beneficiats eren comerços, hotels i restaurants. Colau ha deixat en suspens aquesta aprovació inicial i reobre el debat, alimentant el procés participatiu, sota el principi de reduir l'ús privat de l'espai públic. La Rambla és el gran imant de Barcelona, com ho ratifiquen les 240.000 persones que hi circulen un dia laborable o les 310.000 en un de festiu de temporada baixa. Repensar el fenomen turístic passa per aquesta artèria capital, encara que sembla convenient que el debat no es faci etern i es busqui el màxim consens.