L'acusació falsa sobre la 'cèl·lula del Raval'

Referir-se a la complexitat de la lluita contra el terrorisme resulta una obvietat. Aquesta amenaça global que es va desencadenar amb l'atemptat de l'11-S s'ha convertit en el principal eix d'actuació dels serveis d'intel·ligència i de les forces de seguretat dels països occidentals. Tot i les dificultats que comporta la recerca i la identificació de cèl·lules terroristes, tots els passos s'han de fer amb les màximes garanties, com en qualsevol altre delicte per un altre costat, cosa que inclou als processos judicials que se'n derivin. No va passar així, segons la investigació que publica avui aquest diari, en el cas de la cèl·lula del Raval. Els seus 11 integrants van ser condemnats el novembre del 2009, amb una pena que el Suprem va rebaixar el 2011 a sis i vuit anys de presó, per preparar un atemptat al metro de Barcelona. El testimoni d'un terrorista suïcida penedit va ser determinant en la sentència.

Però, en la seva declaració al jutge, aquest personatge clau va mentir. No era un terrorista sinó un confident, fet que permet pensar que es podria haver inventat l'existència de la trama gihadista. A més, estava en recerca i captura al seu país, el Pakistan, per tràfic de personas. És per això que en tot el procés, el policial i el judicial, no es van seguir les actuacions adequades en recerca de proves definitives ni en la coordinació de serveis secrets. Que aquesta denúncia serveixi per revisar les condemnes injustes -si és el cas-, depurar responsabilitats i millorar procediments que evitin errors tan greus com aquest.