Anar al contingut

Pilotes

Marta Roqueta

El diumenge 5 de juliol se celebra la final del mundial de futbol femení. Disputat a Canadà, la seva denominació oficial és FIFA Women’s World Cup. El campionat mundial de futbol masculí celebrat l’any passat a Brasil va rebre el nom oficial de FIFA World Cup. Així doncs, en la competició femenina s’ha inclòs la paraula women (dones), mentre que en la masculina no hi ha ni rastre del men (homes). La denominació no deixa de ser curiosa, tenint en compte que la Federació Internacional de Natació (FINA) sí que introdueix Men’s o Women’s en la denominació oficial de totes les competicions de waterpolo.

La diferència de criteris pot semblar anecdòtica, però no ho és en absolut: tenint en compte que l’esport masculí ocupa la major part del temps i l’espai en les seccions esportives dels mitjans de comunicació, afegir aquest matís ens recorda que les dones també fan esport.

El mundial de futbol de Canadà es juga sobre gespa artificial, un fet que va generar les queixes de nombroses estrelles del futbol femení. Més d’una seixantena de jugadores van demandar la FIFA davant el Tribunal de Drets Humans de Canadà per un fet que consideraven que no només augmentava el risc de lesions, sinó que era discriminatori. El mundial masculí de Rússia de 2018 i el de Qatar de 2022 –també el femení de França del 2019– se seguiran jugant sobre herba natural.

Més enllà del terreny de joc, una altra de les polèmiques del mundial han estat les proves de verificació de sexe realitzades a les jugadores. Segons el protocol de la FIFA que regula la pràctica, les hormones androgèniques –com la testosterona–, augmenten la força, la potència i la velocitat, de manera que poden beneficiar el rendiment esportiu. Tanmateix, la comunitat científica assegura que no existeix cap nivell de testosterona o de qualsevol altra hormona que indiqui si algú és home o dona. A més a més de controls hormonals, la FIFA insta a detectar “qualsevol anomalia de les característiques sexual secundàries”, és a dir, més musculatura o pèl corporal en el cas dels homes o pits i malucs amples en el cas de les dones. Tenint en compte els criteris de la FIFA, les veus en contra de les proves de verificació argumenten que l’organització utilitza paràmetres associats a concepcions preestablertes sobre la feminitat i la masculinitat per determinar la condició d’una persona. A més a més, la definició dual exclou les persones intersexuals, que posseeixen genitals ambigus o trets genètics atribuïbles als dos sexes.

Així doncs, la realització d’aquestes proves no només suposa qüestionar el rendiment esportiu d’una persona en base a concepcions de dubtós rigor científic, sinó que posa en dubte la seva condició sexual. El procés es realitza sovint sota l’escrutini de l’opinió pública. Un exemple d’això és el de Park Eun Sun, que ha competit al mundial amb la selecció de Corea del Sud. Al 2013, essent la màxima golejadora de la lliga, els seu metre vuitanta i els més de setanta quilos de pes van fer sospitar sobre la seva condició d’home als entrenadors rivals, que van amenaçar amb boicotejar el campionat si no se la sotmetia a proves per verificar el seu sexe. Com que ja havia passat el test als quinze anys, el tema es va tancar. La futbolista va declarar haver-se sentit “humiliada” i va afegir que ja havia passat proves de verificació en mundials i jocs olímpics.

Per no acabar amb un mal regust als llavis, una dada positiva: el videojoc ‘Fifa 16’ inclourà, per primer cop, la possibilitat de triar entre dotze seleccions femenines per jugar. Un avenç és un avenç. Ni que sigui en el món virtual.

0 Comentaris
cargando