La final de Berlín i les estelades
La notícia que la UEFA ha obert un expedient disciplinari al FC Barcelona per l'exhibició d'estelades i els càntics independentistes a la final de la Champions de Berlín provoca l'efecte contrari al desitjat. En primer lloc, sorprèn el procediment seguit. Ha sigut l'advocada ucraïnesa Anna Bourdiugova, membre de l'equip d'inspectors de la Comissió Disciplinària de la UEFA, qui firma el document remès al club a partir del seguiment del partit per televisió, i no en directe. A més a més, es produeix el contrasentit que l'holandès Harry M. Been -delegat de l'organisme a la final- va destacar en el seu informe l'excel·lent conducta de l'afició blaugrana, i va puntualitzar que no es van llançar petards ni material pirotècnic al camp ni tampoc hi va haver càntics discriminatoris.
Utilitzant un símil futbolístic és com si la lletrada volgués rearbitrar el partit a partir de les imatges de televisió, que per cert només van oferir una àmplia panoràmica d'estelades en el senyal personalitzat de TV-3. Per no parlar que el delegat de la UEFA hauria de ser la màxima autoritat davant de tot el que tingui lloc en un partit de seguiment planetari. Al marge d'aquestes qüestions de procediment, la iniciativa posa límits discutibles a la llibertat d'expressió dels aficionats del Barça a través de símbols o càntics que, en principi, no inciten a la violència, ni a la xenofòbia ni a l'odi. És, en aquest terreny, on els dirigents haurien de ser absolutament inflexibles, cosa que no passa sempre per desgràcia, per acabar amb els comportaments inadmissibles als estadis. I si la Comissió Disciplinària de la UEFA troba inadequades les banderes i els càntics independentistes, habituals al Camp Nou des de fa un parell d'anys, ha tingut temps suficient per advertir-ne el club blaugrana.
Malgrat que l'expedient obert per l'organització internacional és més que discutible -i possiblement se saldarà amb una sanció econòmica per al Barça-, ha de convidar a una reflexió col·lectiva sobre si hem de seguir convertint grans esdeveniments futbolístics, sigui la final de la Copa del Rei o de la Champions, en espectacles esportius carregats de connotacions polítiques. Encara que a vegades gairebé resulti impossible, es fa necessari separar la passió de l'esport de la polèmica política.
