Messi triomfa aquesta vegada per passiva

2
Es llegeix en minuts

En aquesta final, Messi no va marcar directament cap gol ni va desequilibrar espectacularment el partit per la via de les seves tradicionals escapades i desbordaments personals. Però falten a la veritat els que diuen que va jugar malament o que no va estar a l'altura. El que va passar és que en un partit diferent dels habituals ell es va adaptar i va fer una actuació específica diferenciada de l'habitual.

La final de la Champions va ser un complexíssim pols tàctic entre dos bons equips amb alt nivell de futbol associatiu, un embolic d'estratègies en anades i vingudes, ratxes i onades. Hi va haver diversos partits dins d'un mateix partit, diferents desenllaços parcials en les seqüències inicials, en el temps central del matx, en la fase de les ratxes de la primera meitat de la segona part, i en el cop de gràcia final executat pel Barça. I en totes aquestes fases Messi va estar present desenvolupant variades funcions, totes decisives.

En el cop sec a la nuca del Juventus del principi del partit, quan el Barça va estar a punt de decidir fulminantment la Champions, Messi no tan sols va elaborar des del centre del camp el disseny del primer gol a través d'una sensacional passada en profunditat, sinó que va participar en la gestació i l'execució de dues clares oportunitats de gol més. Després, la seva presència com un tigre amagat al centre del camp dosificant energia per a posteriors urpades va condicionar absolutament la manera d'actuar de la Juve. Els italians van estar més pendents d'ell que d'estructurar racionalment les seves pròpies accions ofensives o de contraatac. Rondant i generant por va crear les condicions objectives perquè els seus companys actuessin menys pressionats pels experts jugadors adversaris. Per dir-ho d'una manera tècnica, va imposar la seva llei per passiva.

I en la fase decisiva de la final, a més d'estar a punt de culminar personalment una jugada que hauria sigut tan històrica com el primer gol que li va endossar a l'Athletic a la Copa d'Espanya, va tornar a exhibir la seva condició de director de joc en la franja decisiva del camp contribuint a rematar el partit. Però ara Messi és un golejador col·lectiu, un fenomen que marca molts dels seus gols a través de les botes dels seus companys. Aquesta ha sigut, d'altra banda, la seva principal aportació en aquesta nova fase de l'etapa triomfal del Barça: fer i ajudar a fer.

Notícies relacionades

Per aquesta via i d'aquesta manera el jugador argentí ha contribuït decisivament a deixar arraconat el Reial Madrid amb la glòria d'haver sigut el millor equip del passat, del ja periclitat segle XX (al qual si fóssim historiadors anomenaríem tècnicament 'El segle XX abans de Messi'), i deixa fora de tota discussió quin és el millor del present, del segle XXI que estem vivint.

Berlín ha sigut l'última demostració d'aquest predomini, però al Barça hi ha prou elements per esperar que arribin en el futur immediat algunes grans victòries gegantines més.