El segon sexe

Electroindignats

Som legió els cabrejats pel preu de la llum a Espanya, més cara que als països del nord

4
Es llegeix en minuts

Pateixo d'un cabreig periòdic. No un de qualsevol: és una fúria infernal, un terratrèmol de grau vuit. Passa cada vegada que rebo la factura de la llum. Per desfogar-me, fa poc he començat a dir-ho en veu alta, davant de coneguts i fins i tot d'estranys. I he descobert el que ja sospitava: que som legió.

Per evitar la sufocació bimensual que acabo de referir-los ho he provat tot: comprar bombetes de baix consum, substituir de mica en mica els electrodomèstics pels benèfics A++, passar-me a les bombetes led, reunir els nens en un sol punt perquè facin els deures sota un sol llum, posar assecadores de nit, repetir una vegada i una altra el clàssic sermó maternofilial sobre la necessitat de consumir d'una manera responsable. ¿Ho endevinen? Res ha donat resultat. La factura segueix creixent.

Potser hauré de passar-me a les renovables, vaig pensar. Al capdavall, són el futur. I una sensatesa, ho miris per on ho miris. Viure en una casa on consumeixes l'energia que generes sembla un somni, però hi ha persones que ho creuen possible, i ho expliquen al món. Una d'aquestes persones és Elon Musk, de 44 anys, sud-africà de naixement, inventor i empresari, un dels personatges més influents del món, segons la revista Time, conegut per fabricar el primer cotxe elèctric viable i per ser cofundador de PayPal, i un home d'idees tan trencadores que a vegades voregen la ciència-ficció. Per exemple: la bateria elèctrica d'ús domèstic Powerwall, anunciada fa només uns mesos. El seu adveniment està previst per a aquest estiu, amb halo de canvi definitiu en el model de consum a casa. La demanda ha sigut tan gran que l'empresa (Tesla) s'ha col·lapsat. Normal: és un obvi pas endavant.

Encara que no per a nos­altres. Aquí es gravaran les llars que tinguin renovables amb quantitats que fan inviable la seva instal·lació. L'operació és perfecta: aconseguir que no tingui sentit invertir a estalviar energia esperant amortitzar la despesa a mitjà termini. És a dir, protegir les elèctriques. Per als que manen, escombrar cap a casa. L'eufemisme s'articula així (llei en mà): «Contribuir al finançament dels costos i serveis del sistema en la mateixa quantia que la resta dels consumidors». «Contribuir»: sento que em cabrejo.

Així que no estalviarem energia, no la podrem emmagatzemar, no podrem beneficiar-nos de la despesa més baixa, no podrem aprofitar la força del Sol. Som un país del Sud que paga l'energia més cara que tots els del Nord (amb l'única excepció d'Alemanya). I la llei ni tan sols s'ha aprovat. Diuen els fabricants de plaques solars que amb l'amenaça n'hi ha hagut prou. Algú ho defineix com la més eficaç campanya de propaganda del PP. Només amb un anunci abstracte, que podria quedar en suspens fins després de les generals, ja s'ha escampat la desconfiança entre els possibles clients d'energies alternatives.

Tot això que els refereixo empitjora -i molt- l'enuig bimensual que els deia. Llegeixo que les elèctriques paguen sous milionaris a vells elefants de la política. N'hi ha de diversos colors. Llegeixo que els mateixos elefants, abans de retirar-se, legislen a favor d'aquestes elèctriques una vegada i una altra. Llegeixo que la meva factura no baixarà perquè el que més l'encareix és un concepte fix, el «terme fix de potència». Faci el que faci, no estalviaré. És millor que em mentalitzi i que deixi d'empipar la família.

Llegeixo que creixen a Espanya els anomenats electromalfactors. L'altre dia en vaig conèixer un, per cert. Un home de fiar, amb dos fills, amant de la naturalesa, que a estones perdudes cultiva el seu hort ecològic. S'està plantejant endollar-se al corrent del carrer. Si ha de pagar una multa, potser serà més barata que els rebuts de la llum. Es confessa, com jo, electroindignat. Té un amic que ja no paga la llum, perquè és un electrokupa. L'amic és metge pediatre.

Notícies relacionades

També existeixen altres possibilitats: convertir-se en malfactors de les plaques solars o dels acumuladors d'energia. Tots sabem que aquesta alternativa és la bona. Ells també ho saben, és clar, encara que només sigui perquè la seva publicitat ho diu: «Un món més just, més solidari, més sostenible» i bla bla. Els asseguro que si pogués, i com que tinc molt de decimonònica, em passaria altra vegada a l'espelma i el quinqué (d'oli, de petroli, de cera ecològica) per tal de no seguir omplint les mateixes butxaques. Però després em contradic: trobo un endoll on recarregar el meu mòbil i em torno boja d'alegria.

Per cert, una altra de les idees trencadores d'Elon Musk consisteix a construir un transport supersònic -fins i tot té nom: Hyperloop- per emportar-se tota la població de la Terra a Mart, i allà començar de zero. Senyor Musk, per favor, si admet una humil petició: ¿no en podríem deixar alguns aquí?