Una sacsejada que no és definitiva
Les eleccions municipals -i autonòmiques- es presten a lectures molt variades segons on es posi el focus de l'anàlisi. A diferència d'unes generals, és més fàcil treure pit o amagar fracassos. No obstant, llegits en el seu conjunt, aquests resultats acostumen a anticipar les tendències dels següents comicis generals, que en aquest cas Mariano Rajoy convocarà probablement l'hivern que ve.
Des d'aquest punt de vista, hi ha coses poc discutibles. El PP, tot i guanyar pels pèls en el còmput general, ha experimentat una estrepitosa caiguda, amb la pèrdua de 2,5 milions de vots i una reguera de majories absolutes que deixa capitals i autonomies en mans de pactes alternatius. De la concentració de poder més gran de la democràcia que va aconseguir el 2011, el PP passarà en tres setmanes a la situació més precària. Mal auguri per a les expectatives de Rajoy de cara a revalidar mandat. El president no té cap més remei que reformular el missatge i no fiar-ho tot a la macroeconomia, a més d'intentar taponar la sagnia que suposen els casos de corrupció
La caiguda del PP ha provocat un efecte balsàmic sobre el PSOE. Fins i tot perdent 763.000 vots, la foto del 24-M fa que la diferència entre els dos grans passi de 10 punts a una mica menys de dos, que Pedro Sánchez pugui exhibir la seva condició d'alternativa i que consolidi la seva posició com a líder en detriment d'una atribolada Susana Díaz. El PSOE s'ha vist reforçat també a l'aclarir-se una altra incògnita. Els dos partits emergents-o candidatures afins- han irromput amb força, però lluny de la seva aspiració de jubilar el bipartidisme. PP i PSOE disfruten d'una mala salut de ferro i junts sumen el 52% dels sufragis. A la foto general, n'hi ha prou de recordar que Ciutadans, tercera força, ha obtingut el 6,55% dels vots, pràcticament el que solia obtenir IU. Podem, que va renunciar a presentar-se com a tal en les municipals, ha aconseguit també bons resultats. A diferència dels d'Albert Rivera, pot forjar majories clau però lluny de superar el PSOE i de convertir-se en alternativa per a Espanya. El mapa espanyol, doncs, amb les peculiaritats catalana, basca i gallega, ha patit una forta sacsejada -Madrid, València i Barcelona en són un fidel reflex-, però l'estructura bipartidista encara es nega a caure. Mentre no arriba la cita de l'hivern, a Podem i C's els arriba l'hora més prosaica de definir-se i abandonar el còmode immobilisme que estan exhibint a Andalusia.
Eleccions autonòmiques Eleccions municipals PP - Partit Popular PSOE Eleccions Editorials El Periódico
