Anar al contingut

Tribuna

L'Arnau no és l'Olympia

TONI OLLER

El Teatre Arnau ha de ser l'Arnau de Barcelona i no l'Olympia de París. Té personalitat i identitat pròpia i prescindir-ne, com proposa el senyor Pere Camps, seria tant com negar la pròpia història cultural de Barcelona. Resulta sorprenent, encara que legítim, que algú des d'una visió cultural social faci una proposta i oblidi completament tot el treball que un grup de gent estem fent des de fa més d'un any. El senyor Camps no ha volgut sumar, sinó que d'entrada s'oblida de tota la feina anterior i fa la seva proposta. No em sembla ètic. Per descomptat que hi podria haver cançó d'autor a l'Arnau i que les seves idees són bones, si les sumem amb les que portem els altres, però tot l'espai del Teatre Arnau i la plaça de Raquel Meller dedicats a aquest gènere seria simplement un error cultural, ja que dedicaríem a una part el tot.

En el transcurs d'aquest temps diverses plataformes i associacions hem sortit a la premsa, hem formulat propostes de forma directa al regidor de Cultura, Jaume Ciurana, i les hem presentat davant totes les entitats dels barris del Poble-sec, el Raval i Sant Antoni. Hem organitzat més de mitja dotzena d'actes amb els veïns: dos debats en dues biblioteques, diverses passejades històriques des del portal de Sant Antoni fins a l'Arnau i, diumenge passat, vam presentar el nostre manifest, en una festa amb pallassos, jazz, poemes, teatre i una mica d'història. Manifest que comença demanant la intervenció urgent a l'edifici per acabar amb les goteres de la teulada i les humitats en un termini de tres mesos i la màxima catalogació patrimonial de la finca.

A continuació destacarem aportacions fetes per persones de la cultura, des de la qual s'ha insistit en la necessitat de lluitar per mantenir les senyes d'identitat de la cultura feta directament per les classes populars al Paral·lel. «L'Arnau és una icona del Paral·lel com a bressol i espai comú de les classes populars. Fa falta un centre de documentació i d'investigació de la història del Paral·lel -teatres, music halls, nius d'art, artistes i moviment obrer- que permetés seguir el camí de Barcelona cap a la cultura de masses a principis de segle XX», afirma el director teatral Xavier Albertí. El museòleg Pablo Ornaque, per la seva part, assegura que l'edifici és «una estrella» i a més pot tenir unes escenografies úniques. «Hauria de ser un referent de la innovació arrelat en la cultura popular», indica. Per a l'escriptora Julia Cuesta, salvar l'Arnau seria «la recuperació del vell cabaret». L'escriptor Ferran Aisa, per la seva part, somia amb la possibilitat que molts materials de l'Ateneu Enciclopèdic Popular s'ubiquin a l'Arnau, mentre que l'historiador Enric H. March aposta pels autòmats de Pablo Ornaque i materials procedents del Museu de les Arts Escèniques de l'Institut del Teatre; i, un servidor, que els ciutadans puguin donar tot allò que guarden a casa del Paral·lel.

Temes: Teatre

0 Comentaris