Pels seus vots els coneixereu

Dissabte a la nit en una població de la costa catalana. Un jove i ben plantat candidat local de Ciutadans pretén entregar un fullet electoral al vianant. «Per si vol votar diumenge Albert Rivera», li explica. Al paperet de color taronja hi apareix la foto del diputat al Parlament i al revers la del desconegut que es presenta a les eleccions del 24 de maig. La millor impostura del pitjor de la política mediàtica. Però a les enquestes cavalca a una velocitat que ha aconseguit despentinar simultàniament Mariano Rajoy i Artur Mas. I ha provocat a la vegada certa intranquil·litat en les files del PSOE i de Podem. Ciutadans es presenta com un producte incolor, insípid i inodor però amb un pòsit d'autèntica espanyolitat ben entesa i presumptament honrada.

Els espanyols estan a punt d'entregar als desconeguts deixebles de Rivera una important quota de poder per als pròxims quatre anys, ja que les municipals són les úniques eleccions que no es poden avançar. Els resultats seran també un trampolí per a la Moncloa. Per a molts, Ciutadans és nou. No ho és per als catalans.

C's, a la dreta del PP

Notícies relacionades

Habitatge, el vapor de l’olla de pressió

L’elogi revolucionari

Com va explicar Rafa Julve al seu moment en aquestes pàgines, les seves votacions al Parlament (on fa nou anys que hi és) el situen a la dreta del Partit Popular en temes com l'avortament o l'atenció sanitària als immigrants. Els seus postulats lingüístics adoben la confrontació que impulsa el sector més agre del catalanisme. Els seus comptes com a partit han sigut qüestionats per la Sindicatura en més d'una ocasió. El somriure net i juvenil de Rivera es transforma, per exemple a l'Hospitalet, en el costat fosc de l'expresident del club de futbol local. La seva candidata a Barcelona va ser defenestrada com a representant de l'ala dura del Partit Popular. Allà on el PP es mostra sense careta, com a Badalona, no hi creix Ciutadans.

La nova política mereix una oportunitat però no per regalar-la als professionals de l'oportunisme. Molts votants entenen que aquest és un mal general de la política però en aquest cas no se sap les gangues que trobaran al llarg de la legislatura.