El que no pot ser i l'Ibex català
El 24-M, el balanç de la batalla de Madrid, com la defineixen en l'entorn de Pedro Sánchez, donarà la mesura de quant resisteix el PP de Mariano Rajoy -amb Esperanza Aguirre i Cristina Cifuentes- i fins on arriba la marea de Podem i Ciutadans, la de Pablo Iglesias i Albert Rivera, perquè els seus candidats madrilenys importen poc.
L'altra gran referència, que influirà tant o més en els mercats a partir de dilluns, 25, serà el que passi a l'Ajuntament de Barcelona i si Ada Colau passa de l'escrache a la poltrona d'alcaldessa o si Xavier Trias resisteix. A Madrid, menys en els cercles populistes d'esquerres que Iglesias troba imprescindibles per al canvi, CiU, ¿qui ho havia de dir?, apareix com la millor opció, fins i tot malgrat el sobiranisme, per regir la Ciutat Comtal. Els grans caps de l'Ibex catalans i altres notables del Principat, que a Madrid parlen d'una altra manera que a Barcelona i que eviten quan poden el PP, volen creure que Ciutadans inclinaria la balança per esquivar el populisme radical. Recorden que «el nostre problema», i això inclou tot Espanya sense que Catalunya en sigui una excepció, «és molt elemental: deute i dèficit». Expliquen que l'efervescència independentista tornarà, «perquè el problema de fons persisteix», però que ara la preocupació és mantenir l'estabilitat política i la política econòmica actual. «El contrari seria entrar en el camí greci seria terrible, perquè la Unió Europea potser podria subvencionar Grècia, però no Espanya».
Ara, en jornades prèvies al 24-M, només per coincidència, la Comissió i el Consell Europeu, que presideixen Jean-Claude Junker i Donald Tusk, acaben de publicar les seves recomanacions -que són més que això i que Espanya ha seguit, amb èxit, al llarg dels últims anys- de política econòmica.
L'economia espanyola va molt millor, admeten a Brussel·les, però queden assignatures pendents. El dèficit públic encara és molt alt malgrat les rebaixes i el que és pitjor, el dèficit primari -ingressos menys despeses públiques sense comptabilitzar el pagament d'interessos- va superar el 3% el 2014 i per això el deute públic segueix en augment i supera el bilió d'euros. La Comissió i el Consell recomanen a Espanya -l'insten- aprofitar la conjuntura actual per eliminar aquest dèficit primari i impedir que creixi més el deute i, encara que no ho diuen a Brussel·les, impedeixi mantenir l'Estat del benestar.
El problema, poc abans del 24-M i amb més eleccions a l'horitzó, és que massa partits polítics, nous i menys nous, intenten captar el vot del nombre més alt de ciutadans possibles amb promeses que no podran complir mai, per mé majoria superabsoluta que aconsegueixin.
L'exemple grec de Syriza, amb Tsipras i Varufakis, a punt de suspendre pagaments és allà. Grècia, al final del 2014, abans de l'accés al poder dels amics d'Iglesias i Colau, havia aconseguit el seu primer superàvit primari i començava a créixer. Ara, torna a estar en recessió i els grecs no viuen millor. A Madrid, els castissos diuen que «el que no pot ser, no pot ser i, a més, és impossible» i, aquesta vegada, la branca catalana de l'Ibex -i bastants al Principat- ho subscriuen. Els votants, que són savis, potser també ho saben.
