El fracàs de les enquestes angleses
Les dificultats objectives per encertar-la són més grans que fa dècades, i el sistema electoral no hi ajuda
Untem-los amb quitrà, engaxem-los plomes i passegem-los pel poble. Aquesta vegada al Regne Unit, les enquestes i els que les fan són protagonistes, malgrat ells, del debat públic. ¿Es van equivocar les enquestes? Sí, en l'estimació d'escons: d'empat tècnic a majoria absoluta. No hi ha més preguntes, senyoria. A la picota.
Si vostè és dels que segueixen llegint, permeti'm recordar-li un detall en aquest judici. Van encertar relativament bé el percentatge de vot. ¿Com és possible? Primer factor en l'error d'estimació d'escons: el First-Past-The-Post (FPTP), una paraula de quatre lletres per a molts britànics. Un sistema electoral tortuós amb una llarga llista de problemes entre els quals hi ha que la Cambra dels comuns sigui avui una de les menys proporcionals de la història electoral britànica entre escons i vots. Solament s'assigna un escó per districte i se l'emporta el candidat més votat, encara que sigui per un avantatge mínim. Les empreses d'opinió britàniques no tenien davant seu una estimació de vot sinó 650 petites eleccions, una per cada beneïda constituency (districte electoral). Així, el resultat de les enquestes no hauria sigut notícia en un sistema amb districte electoral únic, però en altres ocasions, amb aquest mateix recargolat sistema electoral, no s'havien allunyat tant en l'estimació d'escons. ¿Què ha passat aquesta vegada?
El cas està sent investigat pel British Polling Council -que, per cert, es va crear arran d'un daltabaix encara més gran, quan l'estimació es va desviar 9,4 punts percentuals el 1992-. A risc d'avançar-me al veredicte sembla que, com llavors, el Shy Tory Factor ha sigut determinant, especialment en els districtes electorals més disputats. Es tracta d'una menor propensió dels votants conservadors a explicitar el seu vot en les enquestes que els votants d'altres partits. O a decidir-ho anticipadament, ja que en els sondejos a peu d'urna aquests mateixos electors reconeixien sense problemes el sentit del seu vot. Sembla que una petita
-però decisiva- porció de votants tories ha estat dubitativa fins a l'últim moment. Entre altres factors, l'amenaça que els anglesos fossin governats des d'Escòcia, com va suggerir els últims dies Cameron davant una possible coalició Laboristes-SNP, pot haver mobilitzat finalment milers de vots clau per als conservadors.
Al peculiar sistema electoral, les decisions d'última hora i la timidesa -o indecisió- tory s'hi sumarien els reptes metodològics d'una taxa de resposta decreixent en les entrevistes telefòniques i una certa convergència de les enquestes, que s'haurien refugiat col·lectivament en una interpretació esbiaixada de les dades. Un sumatori de biaixos lleugers en, almenys, 52 constituencies amb una diferència ajustada entre els principals partits ha donat com a resultat una tempesta perfecta.
Dos mesos abans, les enquestes a Israel van pronosticar un resultat ajustat que no es va produir, infraestimant l'avantatge de la coalició del primer ministre. Dos anys abans, als Estats Units van infraestimar l'avantatge del president Obama en la seva reelecció. També el 1992 el gran error predictiu va tenir lloc en una reelecció, la quarta dels tories. Semba que un Shy Reelection Voter Factor -ja sigui timidesa o decisió tardana- podria sumar-se als biaixos a tenir en compte sota certes circumstàncies de desitjabilitat social. Probablement, les enquestes tendeixen a infravalorar el vot a un candidat en el poder que arriba sense cotes altes de popularitat a la reelecció. Una part petita -però significativa- de població que finalment vota per ell tendeix a ajornar la decisió fins a un moment en què les enquestes no són capaces de captar-la. Es tractaria de persones que no estan entusiasmades amb el candidat però que, davant del temor que es produeixi un empat o que finalment l'adversari arribi al poder, decideixen en l'últim moment dipositar el seu vot, com a mal menor. En aquesta ocasió, aquest Shy Reelection Voter no hauria sigut nombrós però sí suficient per gapgirar el marcador en el peculiar sistema electoral britànic.
Notícies relacionadesSigui com sigui, els experts d'enquestes viuen temps de reptes. Més volatilitat de l'escenari electoral, partits nous -sobre els quals no poder aplicar el record de vot i, per tant, la dificultat d'identificar el grau de timidesa entre els seus votants-, decisions de vot d'última hora. Les dificultats objectives per encertar l'estimació són més elevades que en dècades passades. Però també són molts els que analitzen cada elecció per millorar les estimacions futures. Vegin, per exemple, la transparència amb què les empreses de sondejos britàniques analitzen públicament on creuen haver-se equivocat. Les enquestes d'opinió segueixen sent una eina molt útil malgrat els reptes als quals s'enfronten.
Professor de Sociologia (Univ. Autònoma de Madrid) i analista d'Agenda Pública.
