El pòsit del 15-M
Casta, màfía, indignació, impunitat, bipartidisme..., l'argot dels manifestants que van sortir al carrer aquell 15 de maig del 2011 és avui el llenguatge comú de la política, gairebé més de la vella que de la nova. Molta gent va pensar llavors que aquella mobilització nascuda de la crisi i alimentada des de les xarxes socials no arribaria a quallar políticament. Els primers intents van ser fallits. Ni el Partit X ni el Partit Pirata van aconseguir portar els indignats dels carrers a les urnes. L'èxit va arribar de la mà d'un laboratori de la ciència política ordit al voltant de la Universitat Complutense i del professor Juan Carlos Monedero. Tenien les idees, tenien la tècnica i, segons hem sabut després, tenien els diners necessaris. De seguida van promoure el seu principal actiu, Pablo Iglesias. Monedero venia de perdre moltes batalles dintre d'Izquierda Unida, Iglesias era un de tants als quals Zapatero havia fallat i Errejón era una mena d'Alfonso Guerra passat pels millors màsters. Als que tan sols miren la vida a través dels mitjans convencionals, els van sorprendre a l'obtenir cinc diputats en les eleccions europees. Són els comicis menys propicis per al bipartidisme, tal com van demostrar al seu dia Ruiz-Mateos o Gil y Gil. I des del trampolí de les europees van planificar un assalt al cel en tres etapes: creació d'una formació política convencional, cultiu demoscòpic del seu líder i explotació del seu momentum en les generals del 2015.
Aquell pla ha trobat múltiples obstacles: les beques d'Errejón, les factures de Monedero, la baixa participació en les primàries, el moviment lampedusià a Andalusia. De manera que han caigut en les enquestes al ritme vertiginós que s'hi van enfilar. No hi haurà momentum i ara disputen a IU l'espai a l'esquerra del PSOE.
Un obstacle insalvable
Malgrat tot, l'obstacle que sembla insalvable és Ciutadans, aquell Podem de dretes que va demanar un banquer. Una marca tan blanquejada pel seu anticatalanisme que una de les candidates es va convèncer que era d'esquerres. Ara serveix per evitar que els votants del PP s'acostin a Iglesias. El 15-M queda molt lluny.
