Petit observatori

La pregunta és: ¿com sortiran de la presó?

1
Es llegeix en minuts

He retallat dos textos, publicats en un mateix exemplar d'aquest diari, sobre l'ordre de presó dictada per als joves que el 15 de juny del 2011 van voler impedir l'entrada dels diputats catalans al Parlament.

Una acció evidentment incívica. No puc solidaritzar-me amb la coacció. Però ara llegeixo que l'audiència Nacional ha donat 10 dies de termini als vuit condemnats perquè ingressin a la presó. El Tribunal Suprem els ha imposat una pena de tres anys. Es preveu presentar un recurs al Tribunal Constitucional.

Notícies relacionades

Però deixo de banda les consideracions jurídiques i em quedo pensant què pot suposar per a una persona jove ingressar en una presó, i estar-s'hi tres anys. Ni que sigui menys, si és que hi ha recursos viables. J.G. Albalat explica, en aquestes pàgines, que els advocats dels joves demanaran la suspensió de l'empresonament mentre no es resolgui un recurs presentat. Però recullo el segon text que deia sobre el cas, signat pel lector Juan Ribas: «La pena de presó significa una interrupció brutal en la vida d'una persona, amb les conseqüències que això pot tenir en qualsevol àmbit de la vida».

No estic d'acord amb el que va escriure Oscar Wilde al seu famós llibre La balada de la presó de Reading, on es llegeix que totes les presons estan construïdes amb «maons d'ignomínia». Em semblaria un deliri romàntic predicar l'enderrocament de les presons. Penso que només una visió irreal de la societat humana pot explicar aquesta generalització purista. Una ignomínia és «un fet que mereix el menyspreu públic». I amb altres paraules, un deshonor o una vergonya. I no em sembla ni una vergonya ni un deshonor que la societat vulgui protegir-se dels qui actuen contra aquesta societat. Una altra cosa és la justícia o la injustícia d'un empresonament. La condemna a presó -¡es demanen tres anys!- per als joves que van exercir una violència inacceptable davant el Parlament em sembla excessiva. No crec que la duresa ajudi a la pacificació. Com la violència no ajuda a la justificació d'una protesta.