Can Batlló, l''altra ciutat' de Barcelona

Un dels motors de l'evolució recent de Barcelona ha sigut el moviment reivindicatiu veïnal i la seva tasca constant per la dignificació de la ciutat i de les condicions de vida dels seus habitants. D'aquelles combatives associacions dels anys 60 del segle passat - viver de la lluita contra la dictadura- les organitzacions veïnals van passar a protagonitzar els anys 70 i 80 grans batalles per arrencar de l'Administració més i millors serveis públics fins que, escarmentades per cruels bombolles immobiliàries i els cops de destral de la crisi, s'han vist obligades a canviar la seva estratègia per reclamar no tant noves construccions públiques, sinó la gestió directa per part dels propis ciutadans dels recursos existents.

El fenomen Can Batlló s'ha convertit en aquest sentit en tot un referent. Ocupat de manera pacífica i festiva fa quatre anys pels veïns de la Bordeta, l'imponent i vell complex fabril que va ser propietat de la família Muñoz Ramonet s'ha transformat en un exemple urbanístic de primera magnitud. Amb la decidida voluntat de cooperació i autogestió dels veïns i la complicitat de l'Administració municipal (tan diferent aquí a la falta de perícia demostrada a Can Vies), Can Batlló avança a bon pas en el desenvolupament de tots els seus projectes col·lectius i pilota l'eclosió de nous centres de participació ciutadana que treballen per demostrar que una altra ciutat és possible dins la pròpia ciutat.