El jou

Més de 200 dones i nenes rescatades dels seus captors de Boko Haram estan embarassades. Se suposa que encara n'hi ha moltes més que segueixen esclavitzades. Centenars. Milers. Úters convertits en trofeus de victòria. Cossos sobre els quals apuntalar un poder tan letal com delirant. D'aquí uns mesos, d'aquests cossos de nena en brotaran noves vides. Nenes com elles que naixeran sota el jou d'un tràgic rellotge de sorra. ¿Quant trigaran a ser violades? ¿Deu anys? ¿Dotze? ¿Quant trigaran a tornar a parir altres nenes que se sumaran a una inacabable cadena de submissió i dolor? Horror antic, que es repeteix una vegada rere l'altra. Un repàs a la història de Nigèria ens enfronta a les pàgines més infames de la humanitat. Del segle XVI al XIX es calcula que entre dos i set milions de persones van ser arrencades de la seva terra i convertides en esclaves. Ja al XX, la guerra de Biafra va causar entre 800.000 i tres milions de morts, més quatre milions de refugiats. Un extens àlbum de família prenyat de sang i absències.

¿Quin lloc ocuparan aquests nens que ara neixin? Concebuts en l'odi, parits d'uns cossos sotmesos i arrossegant la culpa d'uns pares desconeguts. Boko Haram tan sols és la nova màscara de totes les atrocitats anteriors. El pitjor és pensar que allà, entre els nadons que aviat naixeran, hi haurà les noves víctimes i, també, els nous botxins. El rellotge de sorra segueix sense ningú que el deturi.