Anorèxia i bulímia, la lluita continua

1
Es llegeix en minuts

En la informació que avui publica EL PERIODICO es posa de manifest, una vegada més, la permanència en la nostra societat d'una plaga que afecta, de manera obscura i sorda, una part significativa de la població, en especial la femenina. L'anorèxia i la bulímia no són malalties exclusives d'un grup social o d'una determinada edat sinó que s'estenen a molts entorns i es cronifiquen més enllà de l'adolescència, que és l'etapa crítica en la percepció, el tractament i la cura del trastorn alimentari.

Notícies relacionades

Encara que es donen uns elevats índexs de curació, el cert és que els que han patit la malaltia s'han de mantenir sempre alerta davant del retorn dels símptomes i de les circumstàncies que poden provocar la recaiguda en una espiral de la qual és possible escapar-se a base d'un tractament intensiu -dolorós per la soledat que comporta- i d'un augment de l'autoestima que permeti sortir d'un forat que pot tenir unes conseqüències fatals.

Bé sigui per causes genètiques, per la personalitat del pacient o pels poderosos factors socioculturals que promouen el model d'una dona prima i perfecta, l'anorèxia i la bulímia continuen reclamant l'atenció d'una societat que, a través de les xarxes socials, valora de manera excessiva el culte a la imatge. Des del respecte al propi cos i a partir d'una dieta saludable, com manifesta una de les afectades, «tu continues sent tu: benvingudes les arrugues i el greix que s'acumula».