Canvis en el mercat alimentari

Fi de la quota làctia, ¿i ara què?

L'acabament del sistema proteccionista de la UE exigeix entrar en el procés dels productes derivats

3
Es llegeix en minuts

La llet és, en valor econòmic, el primer aliment de la humanitat. La seva importància és vital per a la seguretat alimentària i per això va merèixer un tracte especialment proteccionista per part de la Unió Europea. Però aquest 1 d'abril s'eliminen les quotes làcties. Es tracta d'una decisió ja presa el 2008 i aplicada progressivament en el denominat soft landing. Hi ha hagut posicionaments contraris a aquest acord de la Unió Europea, però finalment s'ha concretat. Per tant, no és hora de lamentar-ho sinó de ser conscients de les seves implicacions i actuar en conseqüència.

Les quotes com a mesura de control de l'oferta es van adoptar per frenar els llacs de mantega de la UE, és a dir, els excedents promoguts per un sistema d'ajudes que incentivava la producció. Es van acompanyar d'una contundent defensa en frontera de la producció europea. Però això també va canviar i avui els ramaders s'enfronten a una doble pressió: un marc global molt més liberalitzat i més competència en el si de la UE. S'ha passat d'una lògica proteccionista a una lògica liberal, dins de la qual -independentment de la seva adequació o oportunitat- no té sentit obrir les fronteres europees sense donar llibertat de resposta als productors locals.

Els anys de l'aterratge suau ens han confirmat les tendències cap a la concentració de les explotacions i el desplaçament de producció a l'Europa més verda, amb Irlanda al capdavant. Però de l'entorn global n'han sorgit més vectors que condicionen aquest mercat. Molts temien l'enfonsament del sector a Espanya i van aparèixer la Xina i altres països emergents com a nous grans consumidors de llet. En sentit contrari, altres tensions geopolítiques estan afegint incertesa en uns mercats més tensos i amb molt alta volatilitat.

Pel que respecta a Espanya, amb els deures inicialment mal fets -cosa que va impedir tenir una quota adequada a la realitat del sector-, conserva debilitats estructurals, una dependència excessiva de multinacionals franceses -que amb facilitat traslladen els seus excedents al mercat espanyol-, una molt feble transformació de la producció en derivats lactis i unes condicions naturals en bona part desfavorables. Des de l'any 2000 el boví de llet de Catalunya ha perdut el 60% de les explotacions, però malgrat això ha mantingut la producció. En altres paraules, s'està produint una forta reestructuració, però el repte competitiu és important. Reconèixer-lo és el primer pas en la bona direcció. Donades les condicions naturals desfavorables per a la producció de llet en comparació amb alguns competidors europeus, l'excel·lència empresarial passa a ser més ineludible. Per fer-la possible és imprescindible comptar amb una dimensió adequada que possibiliti obtenir economies d'escala, una innovació orientada a l'automatització, la qualitat i l'optimització personalitzada dels processos, l'obsessió pels costos, la revisió del model alimentari apostant probablement per una dieta més farratgera, etcètera.

Fer les coses bé és condició necessària, però per salvar la distància del desavantatge natural es requereixen opcions estratègiques orientades a l'obtenció de més valor afegit mitjançant la diferenciació i/o la transformació del producte. En aquest sentit, el consumidor de llet és cada vegada més sensible als valors de frescor, qualitat i proximitat, valors que aporten o poden aportar la diferenciació requerida, al mateix temps que suggereixen una relació singularitzada entre productor i transformador.

Catalunya és un gran importador de productes lactis transformats, especialment formatges i iogurts. En concret, la relació entre exportacions i importacions de productes lactis és d'un a cinc; i pel que fa al formatge, d'un a vuit. Val la pena observar que en la producció de derivats lactis desapareix el desavantatge natural, i la diferència se situa només en la capacitat empresarial i tecnològica i en la imatge i la penetració comercial. Aquest és el quid de la qüestió: participar en els processos de transformació en derivats lactis amb una comercialització adequada tant en el mercat local com en el global, aquest com a font d'oportunitats i com a primer indicador de competitivitat.

Notícies relacionades

En aquesta direcció, des de la producció és necessari sumar, integrar en sentit horitzontal i vertical. L'opció del cooperativisme modern és una fórmula eficaç per guanyar dimensió sense perdre identitat. I en paral·lel, des d'organitzacions professionals sòlides s'han d'obtenir acords estables amb una transformació i distribució que vinculin qualitat i preu, una cosa que el denominat paquet lacti promogut des de la UE pot facilitar. En qualsevol cas, és hora d'actuar.

Economista.